El gat a l'esquena

Rondalla

Això era la hist[ò]ria d’un matrimoni de novençans, Blai i Marieta, que vivien a prop del Campello. Eren mol[t] jóvens, havien festejat poquet temps per[ò] com ella tenia moltes presses per casar-se i com ell que estava sempre a la mar pues la veritat es que es van cassar i no es coneixien massa. Blai s’havia fixat en la seua Marieta perquè era una xica alta i prima i considerant sempre que açò que diuen «agafa-la prima i neta que grossa i bruta ja es farà» pues davant de les insistències de la xica va decidir casar-se.

Es van casar i com aquell estat no va durar molts dies d’alegria, va[n] començar a passar las se[t]manes i Marieta va començar a canviar. Al principi era una dona mol[t] faenera: netejava mol[t] la casa, feia el dinar, tot mol[t] bé. Per[ò] quan va passar un temps, la dona ja no netejava havia dies que quan tornava Blai no havia fet ni el llit, aixina que la cosa va començar a anar malament. Blai pues va anar a parlar amb el seu amic i li va demanar consell i este home que era mol[t] vell li va dir:

-          Mira des de xicotet s’adreça l’arbret.

Aixina que Blai que no era tonto com Marieta s’havia pensat va entendre molt bé el consell del seu amic i va decidir que no passaria ni un mes tolerant la malfaneria de la seua dona. Així que va idear un pla per aconseguir que la dona canviara que no pensara que ella anava a quedar-se aixina.[?] Aixina que l’endemà el marit s’alçà quan la dona era davant i  va dir-le a un gat que tenia a casa.

-          Escolta gatet ara vorem si avui en tornar jo tindré el dinar fet i la faena feta. M’ho has de fer. M`has antés?

Marieta no se explicava allò, com es que el seu home li parlava al gat?. Quina cosa més estranya...

Aixina que a l’hora de dinar ve Blai i li demana a gat:

-          Xe, tú! Tinc el dinar fet?

La dona, vent que el gat no contestava li diu al seu marit:

-          Per(ò) xica, mira... tot el matí he estat dient-li jo que fece la faena que si no vendria l’amo i el dinar no estaria fet ni la faena feta.

-          Bé -  va dir Blai- tu deixa’l, deixa’l estar que demà com no complisca les meues ordres ja l’apanyarem.

Aixina que a l’altre dia el home se va anar a treballar per[ò] abans de eixir de casa li diu al gat:

-          Escolta! Ja saps que has de fer-me el dinar i la faena si no, jo en tornar ja tindrem brega.

Marieta va obrir els ulls com si foren rellonges i el pobre gat mirava a aquests dos destrellatats amb cara d’estranyesa i quan l’amo va tornar del camp li va preguntar airadament:

-           Y el dinar?

La dona saltà:

-          El dinar? T’ha fet el mateix cas que ahir i això que le dit moltes vegades.[?]

-          Doncs bé -diu el marit- pues ara anem a escarmentar a aquest gat.

Aixina que l’home agafa al gat pel bescoll i l’ordena a la seua dona que es llevara la bata. La dona es despull[à] i no es podia figurar la idea que tenia el seu home.

Ara seguia parlant Blai mentre li posava el gat sobre la esquena nua de la dona prop del coll agafant-li les potes per davant i li posa una a cada costat del coll. L’home pren una vara molt fineta que tenia i comença a pegarle varades al gat.

-          CHAS! [?]  - feia Blai- Així sabràs que mane jo!

I torna a pegarle varadas al gat, clar l’animal, cada vegada que li pegava Blai,  pues aquell arrapava a la esquena de Marieta. Aixina que marieta cridava:

-          Blai per favor no li pegues més que el mal es per a mi, la esquena es meua!

-          Tu calla i aguanta’l bé que (a) aquest gat l’escarmentem avui tu i jo!.

Quan ja l’havia pegat prou, que ja estava la dona tota arrapada, l’home le lleva el gat de damunt i el deixa anar. Marieta protestava i plorava clar:

-          Quina idea Blai que has tingut! la mare que va... tinc la esquena feta un cromo

-          No patisques Marieta que tu ja voràs com demà ja ens farà el dinar aquest gat de bona repasada que li pegat

Clar l’endemà quan l’home va tornar del treball li va preguntar al gat:

-          Què m’has fet el dinar hui?

De seguida la dona li va respondre:

-          El dinar? El gat no t’ha fet res, ni pensar-ho. M’hagut de arremangar jo i fer-te el dinar i la faena.

I Blai li va dir tot sarcàstic:

-          Ah si? Què tu que et pensaves que la teua faena l’havia de fer el gat? Ara ja saps que això era la teua obligació.

I des d’aquell dia, tot va anar molt bé entre Blai i Marieta, encara que no sap per què el gat se’n va anar de casa.

I conte contat, conte acabat.

Reproductor MP3