La serp de set boques

Llegenda 

Això va anar i era un jove que li d[e]ien Peret, que vivia en un país molt llunyà, molt llunyà.

Peret vivia en companyia dels pares. I un dia, a ell li agradava molt llegir, llegia tot lo que li arribava a les mans, i un dia va llegir en el periòdic una notícia que el va d[e]ixar pensatiu,

“serà de veres açò que diu el periòdic”?

El periòdic parlava d’un castell encantat on vivia un gegant, un gegant que tenia un ull i que tenia allí presa, captiva a una donzella molt bonica, i d[e]ia que qui aconseguira [a]lliberar-la es casaria amb ella. Peret va estar pegant-li voltes. Bueno, també d[e]ia la notícia de que havia molts perills i moltes coses pa arribar i parlava d’una serp que tenia set boques. Bueno i Peret es va quedar cavil·lant cavil·lant.

Al cap d’uns dies li va dir a sa mare i a son pare :

-Pare, mare, me’n vaig a córrer món.

-Xe, Peret i això?

-Sí, que vull conéixer món.

No es va contar a què anava, pa no preocupar-los. Va agarrar, es va fer en una tela es va posar roba de muda i un poquet de mi[e]njar que li va donar sa mare i se`n va anar a córrer món.

Camina que andarás que nunca llegarás, camina que andarás que nunca llegarás…

I va arribar a un lloc que hi havia un mas que tenien ovelles o cabres, tenien cabres i va demanar faena, i el cabrer li va dir:

- Però tu sa[p]s pasturar cabres?

- Home clar, això és fàcil. Jo [l]es trac i [l]es controle i que mingen.

- Bueno, va , val , el provarem. (Me s’acaba de morir) Me s’acaba d’anar el pastoret que tenia

Va tindre sort d’això, que se li acabava d’anar el pastoret que tenia. Però li va dir:

- Quan tragues les cabres sols has de tindre en compte una cosa, veus aquell bosc que n’hi ha allà?. Allí no pots anar de cap de les maneres, eh? Està prohibit que portes les cabres allí ni que tu vages.

-Vale , vale , no es preocupe.

Bueno. I Peret es va dedicar a traure les cabres, pasturar-les. Els amos estaven molt contents.

I un dia va dir:-jo tinc que anar al bosc a vore que passa. Això de que no puc anar al bosc, que passarà allí?..(No, perdó, abans d’això li va passar una cosa, m’he avançat)

Quan estava traguent, pasturant a les cabres, un dia va vore que n’hi havia molt de guirigall en la zona, hi havien allí xillits… Es va acostar i va vore que n’hi hav[i]a un animal mort, no sé exactament quin animal era, si era un cavall, crec que era un cavall, o algo, un burro que estava mort, i estaven barallant-se una formiga, un llop i una àguila. Estaven barallant-se, i Peret es va acostar i diu:

-Què vos passa? per què es baralleu?- i li van dir:

-Es que no s’aclarim, tots volem menjar de tot i no mos deixem menjar uns a altres.; diu:

-No es preocupeu, jo vos diré que heu de menjar cada u i vos ho repartiré; diu:

-Al llop, que té bones dents li donarem els ossos, que li agraden i els pot trencar amb les dents. A l'àguila que té un bec que esgarda li donarem la carn que en el seu bec i en les seues urpes pot minjar-seu molt bé. I a la formigueta li donarem el fetge que es més tendret i aixina s’heu podrà menjar bé.

-Xe, Peret que bé mos ho has arreglat!. Que contents estem! Xe, mira... estem tan agraïts que anem a fer-te un regal.

El llop es va arrancar un pèl i li va dir:

- Mira, quan vullgues convertir-te en llop sols tens que dir “Déu i llop” i el convertiràs en un llop

Però això era en moments que tinguera alguna dificultat. Correcte, quan tinguera alguna dificultat.

-I quan vullgues tornar a ser home has de tornar a dir “Déu i home” i el tornaràs en home.

I Peret:

 -Sí? Ai pos que agraït estic, gràcies, gràcies senyor llop, gràcies. I seu va guardar.

L'àguila diu:

 -Jo no vull ser menys.

Es va arrancar una plumeta de la cua, i diu:

-Mira, quan vullgues convertir-te en àguila has de dir «Déu i àguila» i el convertiràs en àguila, i quan vullgues tornar-te en home, igual «Déu i home» i el convertiràs en home. Quan tingues una dificultat, ja saps.

I la formigueta es va arrancar una banya, i diu:

 - Pues mira, quan vullgues ser formiga has de dir «Deu i formiga» i quan vullgues convertir-te en home «Déu i home»

Seu va guardar tot en un saquet xicotet que es va anrollar a la cintura per a no pe[r]dreu.

Per a no pe[r]dreu, això es molt important. El portava amagaet en un bolsillet lligat a la cintura.

Que content es va quedar Peret. I clar, després  de tot això, com ja tenia [e]ixa espècie de màgia, un dia va decidir:

-Ara sí que vaig al bosc.

I es va endur les cabres a pasturar al bosc on l’amo li havia prohibit anar, perquè allí n’hi hav[i]en molts perills. (exacte) Ja estava ell pel bosc i sent un soroll: ooh,ooh,oooh,..un soroll!. i de repent, bueno les cabres van eixir totes, se’n van fugir totes i de repent apareix una serp grandíssima, sssssssss.. xiulant, ssssss.. amb set boques, i clar la serp anava cap a ell , sssssss....,i aleshores Peret va agarrar el pelet que li va donar el llop:

- Deu i Llop! -i es va convertir en llop, i es van ascomençar a pelear-se, a barallar-se. El llop pegant-li mossos: ggoo, ugg, la serp li pegava boquillaes, buag, buag, ,,, li tirava amb la cua també,... el llop en les urpes,... bueno, van estar,.. al final els dos esgotats, estaven cansa[d]íssims i la serp va dir:

- “Si yo tuviera un vaso de (leche) vino acabaria con este lobo asesino”.; i Peret va dir:

- “Si yo tuviese un vaso de leche acabaria con esta culebra silvestre”.

I cada u se’n va anar. Se’n va anar la serp retirà, i aleshores el llop va dir:

- Déu i home!- i Peret es va convertir en home i es va dedicar a buscar a totes les cabres i quan ja les va tindre va anar al mas i a descansar.

Al dia següent Peret va tornar a anar al mateix bosc, i va tornar a passar exactament lo mateix. Les cabres se’n van fugir, va aparéixer la serp. Ell va dir...(per això se’n van fugir les cabres...clar perquè va aparéixer la serp) Aleshores ell va dir:

- Déu i llop!- i es va convertir en un llop i va començar altra volta la brega ..i altra volta igual, i boquillà cap ací, rabà cap allà, sssssss, sarpà cap ací.., ssssssss.....,barallant-se . Pero ni uno podia en l’altre, ni l’altre en uno. I quan ja estaven esgotats, la culebra, la serp:

- “Si jo tuviese un vaso de vino, acabaria con este lobo asesino”. - I el llop:

- “Si jo tuviese un vaso de leche acabaria con esta culebra silvestre”.

La serp se’n va anar, ell es va convertir en home, va buscar a les cabres i altra volta a descansar.

I això va passar dia sí i dia també. Però els amos es van donar conter que cada dia veien a Peret més malament, el veien com cansat, demacrat, no el veien bé, i anava més tard, tornava més tard,  I aleshores l’amo li va dir a una filla que tenia:

 - Mira Marieta, demà quan Peret se’n vaja tu el seguixes, a vore perquè està tan cansat. I aixina ho va fer.

Peret va anar al bosc, va tornar a eixir la serp, les cabres se’n van fugir i es va tornar a fer la lluita, i al final de la lluita com altres vega[d]es:

La serp: - “si jo tuviese un vaso de vino acabaria con este lobo asesino”.

I el llop: - “si yo tuviera un vaso de leche acabaria con esta culebra silvestre”.

Marieta que va vore això se’n va anar corrent i es ho va contar als pares.

Quan va tornar Peret no li van dir res, però al dia següent Marieta va anar altra volta seguint-lo però portava un got de llet, perquè clar, els amos del mas que sabien el problema de la serp volien que la serp no estaguera allí per poder anar a pasturar les cabres.

I al dia següent quan va anar Peret al bosc, a[l]tra vega[da] va eixir la serp , van posar a barallar-se, va passar el que passava totes les dies, uuuu, uuuu, sss, sssss, el llop boquillà per ací, boquillà per allà, rabà per ací, rabà per allà,.... i quan ja estaven ben cansats, la serp:

 - “Si  jo tuviese un vaso de vino acabaria con este lobo asesino”. -I el llop:

- “Si yo tuviera un vaso de leche acabaria con esta culebra silvestre”.

En això Marieta va eixir corrent i va dir:

- Tin,  la llet.

El llop es va beure la llet i al beure’s la llet, la serp va caure morta. Es va quedar morta. Aleshores Peret va dir:

- Déu i home! - es va convertir en home i què va fer? Va agarrar una nevaixeta que tenia i va tallar a la serp per la mitat en vertical, li va obrir com si diguérem la panxa, encara no té panxa, la serp, Bueno, la va obrir en vertical. Però en això que obri i de la serp ix un colom a tota velocitat, bbmmmm...se’n va el colom volant. Aleshores Peret se’n recorda de l’àguila i agarra la plumeta i diu -Déu i àguila! -i es va convertir en àguila i clar les àguiles van més apressa que els coloms, el va agarrar al colom, el va baixar a terra, i quan estava ja en terra,

- Déu i home! - es va convertir en home i en la navaixeta li va partir la panxeta i tenia un ou, [e]ixe ou se’l va guardar en el sarronet i en companyia de la filla de l’amo, de Marieta, van arreplegar totes les cabres i se’n van anar al mas. Clar, quan Marieta va contar als pares com havia acabat tot, els pares estaven contentíssims perquè s’havien desfet d’[e]ixe perill tan gran que hi havia en el bosc, de la serp de set boques.

-Xe Peret! què contents que estem, i ara que vols que el regalem, i ara que vols? i ara el pujarem el sou , i ara…

-No, No senyor amo, jo es que me’n tinc que anar. Ara ja que tinc este ou necessite seguir el meu camí.

-Xe Peret! ara tan contents que estem, bueno pues el donarem menjar pal viatge i et regalarem roba i tal.

Bueno, tots molt contents, i Peret va seguir.

Va seguir fins que va arribar. En el viatge va tindre varios perills però va anar eixint bé d’ells, i va arribar al castell, al castell on vivia la donzella, pres[a] pel gegant que tenia el castell encantat.

Va arribar allí i va tocar a la porta: toc, toc, toc. Però ell abans de tocar,  o enseguida que va tocar va dir:

- Déu i formiga!- -i es va convertir en formiga. I la donzella que hi havia allí va obrir i no va vore a ningú, i diu;

-Ai, però si han tocat,...

I la formigueta sense que ella la vegera se’n va entrar dins del castell.

-M’haurà paregut a mi...-va tancar i se’n va anar. Però en això que se’n anava ell va dir:

- Déu i home! -i va dir: (no me’n recorde com li di[u]en):

- Princesa, princesa!- i ella al sentir la veu d’un home es va assustar i se’n va anar corrent a cridar al gegant:

- Gegant, gegant! ací hi ha un home, ací hi ha un home, gegant, gegant! ací hi ha un home!

Aleshores:

- Déu i formig!- va dir Peret,  es va convertir en formiga. Va anar el gegant:

 - Com què hi un home?, ho va revisar tot

 - Ací no hi ningú, tu com estàs? t’ho has imaginat, ací no hi ha ningú. I se’n va anar.

A tot açò el gegant començava a no trobar-se bé. Es veu que notava d’alguna manera, que el ou [e]ixe que portava Peret estava prop i no es trobava bé.

- Jo, mira, jo vaig a gitar-me perquè no em trobe be i ara quan vaja porta’m un got de llet perquè a vore si em passa este mal estar que tinc, que no em trobe bé, que estiga calenteta eh?, vale.

Quan se’n va anar el gegant Peret a[l]tra volta:

- Princesa, princesa, no t’assustes , no t’assustes, no crides al gegant que vull parlar en tu.

Total que al final Marieta, la princesa es va quedar sentint-lo, i Peret li va explicar:

- Mira he vingut a alliberar-te a tu i a totes les donzelles que estan encanta[d]es;

Perquè en el castell estava ple de donzelles encanta[d]es,  estaven con si foren estàtues , que no es menejaven i estaven ancata[d]es ahí, que el gegant les havia furtat dels pobles de la contornà i estaven totes allí. La única que no estava encata[da] era la princesa que es la que diguem-ne que li fe[i]a les faenes i li fe[i]a tot, i li servia.

Alehores Marieta es va quedar escoltant-lo tot lo que li va explicar. Al final es va fiar d’ell, i Peret li va dir:

- Mira, pa poder desencantar a totes i [a]lliberar-te a tu has de fer el que jo el diga, quan vages a donar-li el got de llet al gegant , este ou, que es un ou de colom, li’l trenques en el front. En el moment que li’l trenques en el front es morirà i es desencantaran totes les donzelles, i tu quedaràs lliure.

La princesa, que tenia por;

-Vale eu faré, eu faré, uintentaré.

-Vens o no vens a portar-me la llet?, t’ha dit que vingues!!

-Vaig, vaig, ja vaig gegant, no el preocupes ja vaig.

I quan va anar, quan estava beguent-se el got de llet, sense que es donara compte, plam! Li va trencar l’ou en el front. Enseguida el gegant es va quedar mort. I enseguida es van sentir totes les portes del castell com s’obrien elles, gueeerunn, s’obrien totes les portes, totes les fine[s]tres, va entrar molta llum, tota la llum que no entrava del sol va entrar dins i es va fer com si diguérem de dia, i totes les donzelles que hi havien encanta[d]es:

- Ah! Ah! Ai que bé! ja estem, ja estem, Ai!.- es van quedar desencanta[d]es. I totes:

- I açò, qui ho ha fet?, qui ho ha fet?,…; Bueno, a Peret totes volien besar-lo..

- Gràcies, gràcies Peret, Ai! que contentes... - bueno, i clar totes se’n van anar a vore les famílies i a vore a la gent dels pobles.

 I la princesa, clar, es va enamorar de Peret, li van contar al rei tot lo que havia fet per ell, per ells, i es van casar. I van ser molt feliços.

I conte contat ja s’ha acabat.

Reproductor MP3