La Purissima Xiqueta

Llegenda

“La Puríssima Xiqueta.”

Història de la Puríssima Xiqueta. Fa moltíssims anys viatjaven dos peregrins (pelegrins) de poble en poble. Hasta(fins) que un dia van arribar a un puesto (lloc) en una senyal posava Benissa. Els peregrins (pelegrins) van continuar caminant cap a eixa direcció hasta (fins) arribar a Benissa, quan van (ar)ribar van vore que s’havia fet molt tard, ja era casi de nit i tenien que buscar algun puesto(lloc) on dormir i descansar. Van arribar al poble i van escomençar (començar) a tocar porta per porta i ,en una d’elles, va obrir un home, que li deien Juan Vives. Juan Vives va obrir la porta i els va dir: “Què és lo que voleu?” Uno (un) dels peregrins (pelegrins) als( ) va respondre: “estem molt cansats, venim des de molts kilometros(kilòmetres), voldríem descansar” i Juan Vives els va dir: “clar que sí, passeu a ma casa”. Els va donar de sopar i es van gitar tots a dormir. Al dia siguient (següent) els peregrins (pelegrins) tenien que anar-se’n i molt agraïts amb llàgrimes als ulls per l’acogida (l’acollida) que havia tingut Juan Vives, volien agraïr-li’u (agrair) d’alguna manera, regalant-li la imatge d’una virgen. Juan, agraït molt per la imatge  que l’havien regalat tan bonica la va guardar en el seu baul (bagul) de la roba, baix de totes les camises. La sorpresa, va ser al dia siguient (següent) quan Juan va tirar a traure (treure) les camises i va vore que la imatge ja no estava baix de totes les camises. Estava damunt. Aixina ho va tornar a guardar baix i van passar varios(diversos) dies fent lo mateix(el mateix). La virgen sempre estava dalt. Entonces (Llavors) Juan Vives va decidir entregar-la a la iglesia (l'església) i li la va portar al cura (capellà/retor) del poble. Al cura(capellà/retor) del poble, en eixe moment, li deien Moixent Peilló, quan va (ar)ribar a la iglesia (l’església) li va dir al senyor padre (pare):

-       “Mire senyor, esta estampa, me la van regalar uns peregrins (pelegrins) i pense que deuria estar ací. M’he la he guardat molt be i m’ha passat això. La possaven baix i tornava a pujar dalt. Así (així) que vinc a donar-li-la pa(per a) que estiga ací a la iglesia (l’església)”

-       “Gràcies Juan, la posaré en un bon puesto (lloc)”

Als pocs dies, el camp va escomençar (començar) a secar-se, les verdures no tenien aigua per a créixer, les frutes (fruites) tampoc, la herba (l’herba) estava secant-se, no podien alimentar als (els) animals. Així que la gent va decidir traurer (treure) en rogativa les imatges dels sants. Passaren dies i els camps seguien cada volta més secs. No plovia ningun (cap) dia.  Uns benisseros van senyalar (assenyalar) el retablo on estava la virgen. Amb molt de respecte, la van traure (treure), la imatge, i la van passejar pels carrers de Benissa i estant eixa imatge pels carrers de Benissa va escomençar (començar) a ploure . Així durant 40 dies i el benisseros van decidir que la virgen fora la patrona de Benissa, nombrant-la: La Puríssima Xiqueta.

Reproductor MP3