La raboseta de la granja

Llegenda

Conta la llegenda que niaven una rabosa i un rabosot que eren molt amiguets, encara que, vivien en llocs separats i de quant en quant pos feen el trayecte i es partien el camí, es trobaen feen una xarraeta i parlaven de les seus coses. En una d’estes trobades resulta ser que el robosot diu:

• Xe raboseta!, que jo fa molts dies que no minge i estic desmaiat.

I la raboseta li diu:

• Jo volia dir-te lo mateix, estic desmaiada que fa molts dies que no he minjat. Però tinc un pla que si tu vuigueres podríem anar i portar-lo a cap. I és perquè ara venen les festes del poble i tota la gent fa bons puxerets, bons arrossets, bons pastissets... i en totes les cases nia molt de menjar i quant és l’hora d’anar a missa to lo món se’n va i es deixa el putxeret allí en el foc coguent-se pa quan acaben, que estiga ja cuitet. Si tu vuigueres que mon anàrem al poble, tu revolteges el campanar tocant el tercer toc a guanyant a les dones pa que vagen a l’Església ja en el tercer toc, i jo mentres aniré a les cases i agarraré tot lo que jo crega que més mos agrade i mou compartirem.

• Xe! pos no està mal pensat, ben pensat està, ben pensat està. Vale, pues eu fem aixina.

L’asunt és que arriben a les parets del poble, niava molt de moviment, ja sentien la música, ja sentien els cuets, però senten tocar el campanar. Al sentir tocar el campanar diu:

• Uii!, si encara és el primer toc, les dones encara estaran totes per casa, no podem tenim que fer algo! Diu:

• Pues te’n puges tu rabosot dalt del campanar, perquè la raboseta era molt pillongueta i el rabosot un ignorant, toques el tercer toc i que se’n vinguen les dones totes correguent a misa. 

• Pos també està ben pensat.

El rabosot conforme pot se’n puja per el campanar al camuflat al camuflat i se’n puja dalt i toca el tercer toc. Només toca el tercer toc totes les dones correguents cap a missa i la raboseta agarra i se n’entra per les xumeneres i per les finestres a les cases que ella creia que millor auloreta sentia a vore que és lo que estava coguent-se. L’asunt és que ella entra dins, es fa ben farteta i al rabosot el retor el pilla que estava baixant de tocar el tercer toc i li pega una passa i una barà, que el descostella al pobre rabosot. I el pobre rabosot allí vinga de maullar conforme fan ells: 

• Auuu, auuu !!

I el rabosot allò era ja un trauma pobret que l’havien fet pols, el cap ple de bonys, les cames totes plenes de moraures i el llom tot ben calent de les baraes que li havien pegat, perquè el retor al demanar auxili i vore-lo baixar el van ajudar els homes que estaven allí a la porta, total que li van pegar una palisa de por. 

La raboseta que ja estava ben farteta, resulta ser que per una finestreta havia vist la palissa que li havien pegat al rabosot i ella pal rabosot no havia arreplegat res, seu havia menjat tot ella i no sabia quina excusa donar-li i agarra i li ve al cap i diu pos mira sas que faré, ara agarre un mocaor trenque uns quants ous me’ls pose al front com si a mi també m’hagueren pegat una palissa, que m’hagueren pillat i com si no havera passat res, als dos mos han pegat una palissa i a vore que és lo que fem. L’asunt és que la raboseta agarra el mocaor, trenca els ous, es posa les corteses baix del mocaor tot anrotllat al front i pareixia que tenia el cap ple de bonys. Es troben els dos a la eixida del poble i el rabosot tot descostellaet pobret li diu a la raboseta:

• Ai raboseta!, mira lo que m’ha passat.

• Xe! i això com ha sigut? Pos tu no sas lo que m’ha passat a mi, a mi m’ha passat lo mateix i més. Resulta ser que m’han pegat una palisa que m’ha pillat l’ama i l’amo estava fora el corral i no he pogut fer res, estic desmaiada i apaleada, açò no pot ser ja normal. 

• Caguen la mar salà. I què farem i què farem?

• No tenim que fer res més, ara de moment pegar a fugir d’ací com siga.

En eixes raons resulta ser que caminant els dos, i els dos, la raboseta es fea la pillonga  com si tinguera raó, però no ne tenia estava ben farteta. I el rabosot sí que anava tot descostellat i això i estaguent descansant en eixos moments es troben una altra raboseta que venia i estava baix d’un pi esperant a que la cagarnereta que niava dalt en un niuet li donarà alguna cagarnereta.

• Cagarnereta!, dona’m una niuaeta, cagarnereta, dona’m una niuaeta.

• No, no, no. 

• Si no em dones una niuaeta, en el rabo serraré el pi.

Agarra i li dona una cagarnereta pa que se la minjara. I a l’ansandemà que enca estaven descansant de la palissa que li havien pegat al rabosot i la raboseta allí, torna a vindre aquella raboseta al que era la niuaeta i la cagarnereta ho havia consultat en la raboseta pillongueta que li havien pegat la palissa i diu:

• Xe cagarnereta!, tu per què li dones la teua crieta a esta pillonga de rabosa?

Diu:

•  Ei esque sinó vol serrar el pi en el rabo.

Diu: 

• Tu, la pròxima volta que vingues li dius: ¨En serres es serren els pins i no en els rabos dels rabosins¨ i no li’n dones cap que ella no pot serrar el pi en el rabo.

Total que aixina ho van fer, quan torna l’ansandemà la cagarnereta dona’m una cagarnereta sinos el serre el pi, dona’m una cagarnereta sinos el serre el pi i la cagarnereta diu:

•  En serres es serren els pins i no en els rabos dels rabosins, no te’n dóne cap que són meues i les vull criar.

 I aquella raboseta ja es va desenganyar i se’n va anar a buscar el minjar per un altre puesto. Estos que havien estat descansant allí de la palissa del rabosot i de la raboseta, que es fea com si li haver en pegat la palissa, que no era mentira diu:

• Xe!, que és lo que farem pa pa…

Diu:

•  Pos mira fem una cosa diu tu em puges al be a mi.

I la raboseta diu:

• Jo rabosot estic molt asporrejà, m’has de posar al be.

Diu: 

• Si jo no puc ni caminar.

• Xe, pos m’has de portar al be a mi, que jo sóc la raboseta.

I agarra el rabosot i a última hora cedeix i li diu pos puja ahí i la puja al be. Es posen a caminar i la raboseta dalt del llom del rabosot li fea:

• Farta vaig i altanera, porte ous en la mollera.

I el rabosot fea:

• Però quina cançoneta cantes? 

• Farta vaig i altanera porte ous en la mollera.

Total que la raboseta encara es burlava del rabosot perquè era tot mentira. Però a última hora el rabosot es dona conter. Bueno l’asunt és que la raboseta anava a cavall del rabosot i encara anava burlant-se. I el rabosot li pregunta:

• Que és lo que estàs cantant?

 I la raboseta li contesta:

• Cançonetes que sé jo.

Però el rabosot, no va poder fer res perquè apreciava a la raboseta. Però,ella va ser la pillongueta, el rabosot apallissat i ella ben farteta. Què va passar? Que aixina és com la raboseta va enganyar al rabosot i ella ben farteta i damunt encara a cavall

Reproductor MP3