[Llegenda Jaume el Barbut]

JAUME EL BARBUT

Bueno anem a parlar de la via [da] de Jaume el Barbut,

Jaume el Barbut va naix[er] en la locali[tat] de Crevillent el 1783. Va naix[er] en una família humilde dedicada al pastoreo de ganado i és a lo que ell se va dedicar en els seus primers anys de vida. Al pastoreo, treballant en els pares, tant en el camp com en la serrania de Crevillent. Lo qual va anar [r] adquirint uns grans coneixements de lo que era la serra de Crevillent, des  coves, dels recovecos i de tots els entresijos que havia a la serra de Crevillent i Abanilla.

Aixina que, Jaume el Barbut quan va complir la edat de 25 anys va decidir anar-se-ne a treballar a Catral, on li van donar faena en uns vinyedos molt importants de la zona. Allí va conextrer a una dona, a una xica, en la qual se va casar i va tenir dos fills en ella, un xic i una xica.

Al temps, allí en Catral havia una banda molt reconegu[da] per els seus delits de gran importància dirigia [da] per un delincuent molt agressiu que li dien el Zurdo. Una nit, la banda acomandada per el zurdo van decidir entrar en els vinyedos a robar raïm en el qual treballava Juame el Barbut, el qual se va percatar de la entrada de la banda a robar el raïm i ell va eixir a l’encontre i en la disputa, en el encontronaso i en la disputa que va teni[ɾ] en el jefe de la banda, el Zurdo, Jaume el Barbut li va pegar una trabucada i el va matar.

A raiz d’això, els components de la banda el van amenaça[ɾ] de mort, volien matar-lo i entonces Jaume el Barbut va agarrar a la dona se la va llevar a Oriola en la cunyada i va fugir a la serra de Crevillent, a on se va amagar i a on la banda del Zurdo van intentar buscar-lo una vegada i un altra, una vegada i un altra però gràcies als coneixements que tenia Jaume el Barbut dels escondrijos  i de la serra de Crevillent i d’Abanilla adquirida en la seua època de pastoreo de la seua infància lis va ser impossible el encontra[r]-lo i entonces vam decidir desistir, la banda del Zurdo van desistir de busca[r]-lo, i de perquè no l’encontraven, ja van desistir d’això.

Entonces Jaume el Barbut, pensant pensant i a lo largo dels dies va decidir entregar-se a la justícia de Catral i va anar i se va entregar. Cual va ser la sorpresa de Jaume el Barbut que en vez, d’apresa-lo la justícia de Catral, li van dir que estaven agraïts a ell per lo que va fer perquè el delicuent el Zurdo, el que va morir, la banda, era una banda molt sanguinària i que estava causant moltissims problemes en la zona de Catral i colindant, con  lo qual el van deixa[r] en llibertat.

A raiz d’això, Jaume el Barbut sen va anar a Oriola a viure en la dona i en la cunya[da] però Jaume el Barbut ahí va formar una banda de delincuents, i va començar a robar, va començar a fer delictes i van ser de tal magnitud que els autoritats de la zona, que no po[d]ien trobar-lo, ni po[d]ien  dentindre-lo, van posar preu al seu cap, per encontra[r]-lo o per matar-lo. De tal manera que van posar una recompensa, de uns cinc mil duros per la seua detenció o per la seua mort i entrega als autoritats. Això s’hu van comunicar a tota la regió per a que els ajudaren, o bé a mata[r]-lo o bé a detindre-lo. Aixina aixina també, van posar preu a miembres de la seua banda. Van anar augmentant els recompenses de tal manera que ja per la mort d’alguno dels components  hasta deu mil Reals de recompensa. La d’ell, evidentment, era més elevada, alcansava hasta els trenta mil Reals de recompensa per la seua mort i entrega a les autoritats.

En tot eixe recorrido d’espacio el Jaume el Barbut se va tornar a retirar a la serra de Crevillent i d’Abanilla en la qual ell controlava, i la seua banda, a la perfecció. Controlaven tots els camins, controlaven tots els accessos i entonces a tota la gent important que volia passar per allí els paraven i els detenien i llegaven  a uns acuerdos en ellos de que si volien passar per allí tenien la obligació de pagarlis uns certs peatges o uns certs tributos per la tranquil·litat de po[d]er passar per allí i no ser robats, clarament, d’altres maneres o atacats per la banda de Jaume el Barbut. Del qual accedien i entonces, ellos en eixes recautes que fe[i]en a la gent quan volien passar per eixos territoris i eixos camins, els dine[r]s, la mitat dels dine[r]s i les incautacions que fe[i]en se li va ocurrir repartir-ho, i la banda, per tota la gent i tots els colindants dels pedanies i de les zones  adjacents  que ellos controlaven pa que els respetaren i pa que mantingueren el anonimato d’ellos i els ajudaren en tot. Entonces repartien els motins en tots ellos i entonces eren molt vollguts per tota la gent de la zona.

Al temps, van decidir luchar contra els francesos a modo de guerrilla i van esta[r] un temps luchant contra els francesos hasta que va acabar la guerra i van ser derrotats. A parit d’ahí va tornar en la seua banda una altra volta a serra i a seguir fent lo que estava fent, robant, cobrant els recompenses del pas... lo mateix. Hasta tal punt que els autoritats, estava molt amenaçat per ellos perquè volien detindre-ho com siga perquè la cosa havia anat a més a més a més. Entonces Jaume el Barbut, se li va ocurri, alia[r]-se en una altra banda molt important que hi havia que el jefe li dient Angel el Extermina[dor] i li va fer unes propostes i se van unir. Se van unir i van continuar fent els seus temes. Estava ell més protegit, se sentia ell més protegit ante els autoritats i va seguir delinquint... anaven a més a més a més.

Hasta que Angel el Exterminao el va traicionar, el van traicionar el van detindre i en 1824 el van ahorcar, les autoritats el van ahorcar  públicament i pa donar un escarment  a tota la població de la zona i a totes les pedanies, el van descuartizar el seu cos, el van cremar, el van clavar en una jaula i el van exhibir per totes les poblacions colindants com a escarment pa que ningú tornara a fe[r] lo que ellos estaven fent. I com ella va naixtre en la població de Crevillent, el cap de Jaume el Barbut, quan el van descuartizar, el cap el van exposar en el ajuntament de Crevillent per a que tota la població de Crevillent hu veguera.

Reproductor MP3