La llegenda de la font de les capitanes.

I es que conta la llegenda que després de la conquista de la “Foia de Castalla” per el Rei Jaume I, dos capitans ens van quedar a càrrec del Castell de Ibi amb les seues respectives esposes. Aquests capitans que es deien Pere d´ Azagra i Ximen D' Urrea, els agradava disfrutar i descobrir el paratge en el que estaven i feien rutetes dia a dia.

Un dia, a mitjans de Maig, van creuar per un pont fet de troncs, de pi i van baixar dels seus cavalls. Es van detindre allí a descansar i admirar aquell paisatge i [?] aquella naturalesa tan bonica. [aquell]

Però que va passar? Que uns moriscs, que no havíen decidit [?] retirar-se de la lluita contra Jaume I, els van vore i els van assesinar ja que aquells estaven tan tranquils indefensos [encara]. Poc després, un pastor [?] va descubrir aquell crimen i se´ls va dir a les seues esposes [es], que elles van anar cavalgant a on es va dir el pastor i van vore els cossos dels seus marits. Aleshores, aquestes dos esposes van decidir lluitar contra tots els enemics de Jaume I, en les que van eixir airoses. 

Jaume I, quan es va adonar d´aquest succés, va donar les terres d´aquell riu a [?] aquelles capitanes i als seus hereders i estos van edificar una vivienda que als alrededors de aquella font [els], que la van anomenar “Font Viva” i des d´aquell moment està coneguda aquella zona i aquella font com la “Font de les Capitanes” en memòria d´aquelles dos heroïnes capitanes aragoneses que van defensar la mort del seus marits. 

Reproductor MP3