Cantó i la Vinguda de la Mare de Déu

Llegenda

Francesc Cantó era un guardacostes de la platja del Tamarit que va vore [e]ixir un arcó i quan el va destapar va vore que havia una mare Déu i dintre de l’arcó  venia una carta que d[e]ia: “Sóc venguda para Elx” i dintre de l’arcó mateixa venia un texte de les cançons i la història de la mare Déu. Per això, tots els anys es fen el simulacre de anar a portarnola en romeria com el primer any de la platja del Tamarit a Elx i en Elx se fa festa local pa fer el papege[...] a la mare de Déu, esa festa que es d’ ella. Es la festa d’ ella i del poble.

I els elxeros també perquè el Francesco Cantó era d’Elx, entonces la volia pa Elx i la carta que portava era pa Elx, però Santa Pola a vorela a Elx[...], diren bueno anem a quedar un acuerdo[?], anem a portar dos bous, una carreta de

bous, li tapen els ulls i si tira, fent un sender per exemple, i si tira pa Santa Pola o la quedeu vosatros i si tira pa Elx es pa nosatros. Açò es lo que jo ha sentit de les persones antigües, m’entens, però no se si en el llibre està igual, nouse. I els bous tiraron pa Elx.

Per açò tots els anys, fent la corredura d’anar a Santa Pola, fent un simulacre de quan la trobaren en 1300 a 2016 que estem ara. Es anys i siglos.

Vegueren la mare de Déu [e]ixir del mar i entonces, Cantó la recibisc i allí li fan una mis[s]a, quan la saquen li fan una mis[s]a i luego, acaben la mis[s]a pues entonces nos venim cap a Elx tots en romeria darrere de la mare de Déu i ja en camí parem a esmorzar i la mare de Déu la porten dos bous, una carreta amb dos bous, i està molt bé, està molt bé perquè pel camí hay gent que viu en els xalets  i posen tauletes i te dan pastes, te dan dolçets... lo que pase que els peregrins agotaisims, les potes encarnades[...].

Reproductor MP3