L'avi, l'àvia i el gos

Bé esta es la història de un auelet i un[a] aueleta, eren una parella de auele[t]s que estava en casa un dia d’estos de hinvern que fa mol[t] de fred i fe[i]a mol[t] de aire fora i de repent se donen com[p]te estant al costat de la fornala de que hay una porta oberta no saben si es la de la casa o la del corral. Aixina que ve[i]en[t] com fa trons i com pega trons, el home li va di[r] a la dona:

-          Xica, alça-te i tanca la porta que està pegan[t] trons.

La dona que també estava molt agus[t] fent [l]es seues coses, li va di[r]:

-          Alça-te tu i tanca-la tu.

Bé van entra[r] ahí en una discursió un poc extranya de no ves tu, no ves tu i al final se li va ocurri[r] a l’home:

-          Bé farem un joc, el prime[r] que parle se tindrà que moure a tanca[r] la porta.

Se van tira[r] casi tot el dia sense parlar, cadascú a la seua i no comunican[t]-se amb l’altre. Però tenien un gos, clar este gos també tenia que menja[r]. Va passar casi tot el dia i ell no havia menjat. Entonses es va posa[r] a oldre per la casa, hasta que va llega[r] a la cuina i va encontra[r] rastrejant una tira de llonganisses.

El gos lladrava lladrava però ahí ningú li d[e]ia res, ningú li fe[i]a cas. Així que van pilla[r], va pilla[r] el gos i es va menja[r] les llonganisses. I mentre s’estava menjan[t] les llonganisses ja al final el home que de poque[t] li estallava una arteria de l’ull perquè veia que s’estava menjant els llonganisses i la dona no fe[i]a res li va di[r]:

-          Xica que el gos s’esta menjant els llonganisses

I la dona li va di[r]:

-          Sí, se les està menjan[t] però tu ara t’has d’alçar a tanca[r] la porta.

I així va se[r] com l’home va tení que alça[r]-se a tanca[r] la porta perquè havia perdut el seu mateix osea el seu propi xoc.

Reproductor MP3