Els ous fregits miraculosos

Rondalla

Esta rondalla tra[ c] ta d’ un home que decid[ e] ix anar a almorzar a un mesón i va  demanar dos ous fregits. I, quan va arribar l’hora de pagar, no tenia  dine[ r]s, i diu el mesonero:         

-Mesonero:   bueno, i ara que fem?

I el senyor li diu:

-Senyor:  pues mira, ja te pagaré quan puga.

-Mesonero: Pero em pagaràs?

-Senyor: sí.

I així va passar el temps i el mesonero un dia li va dir:

 -Mesonero: o me pagues o te porte a juít.

-Senyor: és que no  tinc, dine[ r] s.

-Mesonero: pos me’n tens que pagar, perqué ara no són només  dos ous fregits que et vaig servir, sinó que aquells dos ous pod [ i] en haver tingut pollets, els pollets gallines, les gallines més ous...

O sea, el cuento de la lechera, saps?Li montava un folló, que els dos ous fregits se l’havien convertit en molts dine[ r] s.

-Senyor: bueno, pues fes lo que vuigues. Pero jo no puc pagar.

-Mesonero: bé, pues a les doice del divendres que ve tens el juit, i t [ h] as de presentar a eixa hora.

Pero este senyor va arribar a la una, al juit.

 I el juez li va dir:

-Juez: com és que usté s’ha presentat a la una, si el juit era a les doice?

-Senyor: perdone[ ‘m], senyor pero és que jo estava bollint faves per plantar-les.

-Juez: no pot ser que usté ha bollit faves per plantar-les, perquè les faves bollies  no creixen, no es poden plantar.

-Senyor: pues supose que tampoc els dos ous fregits poden tindre pollets, gallines, ous i més coses. O siga, que no tinc que pagar més que els dos ous fregits que me vaig menjar. I així és el conte.

Reproductor MP3