La llegenda del cabeçó d'Or

Llegenda

Vaig a conta[r]-te alguna de les històries que van ro[d]ant per ahí sobre el Cabeçó de Or. En esta, en concret, diuen que bueno, pues anys arrere una persona [...] de [le]s tantes que vivia en l’horta d’Alacant, que li d[e]ien el tio Roc, pues estava travessant en aquell moment pues una [...] etapa difícil [...]; les terres no produïen, va pe[r]dre els dine[r]s, evidentmen[t], total que al final va tindre que abandonar-les i intentar buscar una alternativa, i va pensar pues anar-se’ne a provar fortuna pues a Barcelona [...] total que ho va de[i]xa[r ] tot, va agarra[r] lo justetet i se’n va anar al port d’Alacant, a intentar agarrar un va[i]xell, pues p[er] a arribar a Barcelona, a vore si [...] les coses li anaven millo[r]. Total que astan[t] asperan[t] allí en el port, uno dels mariners del barc en el que anava a ambarca[r], pues fen[t] conversa i astò, pues es va posar a conta[r]-li una història, que es va vore inspirat al mirar cap a la serra i vore el Cabeçó. Total que el mariner li d[e]ia:

• Has vist que bonica és la serra de Or?

I el tio Roc, d’Alacan[t] de tota la vida, es va queda[r] un poc estranyat i li va di[r]:

• Home, la serra no, voldràs di[r] el Cabeçó.

I ahí va queda[r] la cosa. Però bueno, el mariner va segui[r] contan[t]-li, que en definitiva, era lo que volia, la història que ell havia sentit, i que d[e]ia, ni més ni menys, que bueno, pos que segles arrere, com [...] ja coneixem, convivien e[l]s moros i e[l]s cristians [...]. I convivien en el poble que està a la falda, precisament, del Cabeçó, que és el poble de Busot. Tot anava molt bé mentres que [l]es dos comunitats vivien en pau, hasta que en un determinat momen[t], pues es va declara[r] la guerra, i e[l]s cristians pues van vole[r] expulsa[r] a[l]s moriscos. En aquell moment, pues ja tota e[i]xa pau es va acaba[r] i el líder de[l]s [...] moros [...] d’aquell lloc, pues tra[c]tan[t] de garantir pues [...] el benestar de la seua filla que li d[e]ien Gessamina, pues va decidir les seues riqueses [...] amagar-les, concretamen[t], en el Cabeçó de Or, o en la Serra del Cabeçó [...]. La qüestió és que ahí va queda[r] la cosa, quan [e]ixia [...] suposadament de amagar la seua fortuna en el Cabeçó, els cristians el van capturar i el van matar. Acte seguit, evidentmen[t], en aquell moment de [...] lluita i de persecució, la seua filla Gessamina va troba[r] a son pare mort, i quan e[l]s cristians anaven a capturar-la a ella, diguem que d’alguna manera e[l]s va amenaça[r] i e[l]s va advertir que el seu pare havia amagat, precisament el t[r]esor però que tenia una trampa, i és que aquella persona que s’atrevira a buscar-lo, i si el trobava pitjor ancara, evidentment, moriria. [...]. La cosa és que e[l]s cristians [...] es van atemorir, van deixar a Gessamina que fugira i ahí va quedar la cosa. En definitiva, en el futur, este conte ha anat ro[d]ant, però ningú, no sabem si per por, per incredulitat, s’ha atrevit a buscar si això va ser real o no. I esta és la història que jo he ascoltat i que jo li conte al tio Roc[?]. I ahí va queda[r] la pel·lícula; el [...] va[i]xell va parti[r], se’n va ana[r] a Barcelona, el tio Roc va intentar refer la seua vida allà, però tampoc li va ana[r] massa bé, eren temps molt difícils, per lo vist. Total, que en les mate[i]xes, va decidir tornar-se’ne a Alacan[t], i de volta en el va[i]xell pa ca Alacan[t] se’n va recorda[r] i anava ro[d]an[t]-li el conte que li havia contat el mariner, i pareix ser que el tio Roc sí que va dir:

• Fija’t (sic) tu que si això fora v[er]itat, i no fora simplement un conte [...] de fa segles arrere...

Total que quan arriba a Alacan[t], el home es va intenta[r] reorganitza[r] una altra volta, i què va fe[r]? Pues va dir:

• Pues jo vaig a provar a vore si astò del conte té algo [...] de veres o no.

Total que se’n va ana[r] a la serra [d]el Cabeçó, o al Cabeçó de Or, i allí que es va posa[r] el home, pues m’imagine que a buscar, a investigar [...]. La qüestió és que al cap de temps, ell no va di[r] res a ningú, però sí que és cert que [...] el van vore después en Alacan[t], i el home anava mol[t] ben vestit, notava que havia canviat de situació econòmica, les terres que s’havia deixat [l]es havia recuperat i estaven produïn[t], lo qual vol di[r] que en algún puesto havia trobat mitjos econòmics p[er] a po[d]er refe[r] la seua vida d’e[i]xa forma [...].

Lo paradòjic de tot astò, i tenin[t] en compte, precisament, el relato que li fe[i]a el mariner, és que al cap del temps, es va dona[r] la [...] circumstància de que el tio Roc se’n va ana[r] a caçar, que era mol[t] aficionat, i un [...] tir, no se sap mol[t] bé si d’un altre caça[d]or o què és lo que va passar, la qüestió és que el tio Roc el van mata[r], es va mori[r], i aquí queda la [...] història, en el sentit de que si [...] lo que referia la història [...] del perill que tenia el que trobara el t[r]esor, de que d’alguna manera estava conde[m]nat a mort, si simplement era una història o era real, i en el pas dels segles, el tio Roc ho havia confirmat. Això és algo que ningú sabrem [...] i cada[sc]ú [...] tendrà que traure [l]es seues conclusions, i vore si simplement ha sigut una casualitat, o és que realmen[t] la profecia [...] que Gessamina e[l]s va fe[r] a[l]s cristians era real [...].

Reproductor MP3