Canpop banner


    Els cabritillos

    Identificador: damarisort
    Títol: Els cabritillos
    Tipus:

    Rondalla

    Recol·lector: Dàmaris Ortiz Maciá
    Informant: Asunción Alonso Sepulcre
    Edat informant: 78 anys
    Localitat: Elx
    Data enregistrament: 23/ 04/ 2020
    Extensió: 1 pàgina
    Text:

     

    Era una cabra i tenia set cabretes, i s’ha mare pos quan se n’anava a comprar perquè havia un lobo per allí, es fea cuando la mama se va cerrar la puerta no l’abris a nadie que esta el lobo i os puede comer. I se’n va s’ha mare a comprar, quan s’ha mare sen va a comprar va el lobo  i traqueja i diu:

     

    - Abrir abrir que soy vuestra madre,

     

    - Els cabritillos, no no, no eres mi madre que mi madre tiene la voz más fina.

     

    I diu que mi madre tiene la voz más fina i dice vale me voy ya os engañare i quan ve s’ha mare que bien bien hemos estado bien, no hemos abierto la puerta i quan s’en torna anar un a[l]tre dia, pos igual, sen va i li diu no obriu que es cabretes, i tot això igual, entonces ve el lobo i diu:

     

    -          Abrir abrir que soy vuestra madrecita

     

    I aquell diu:

     

    -          Ui!! si es nuestra madre, es nuestra madre, i entonces fa uno ensenyanos la patita por debajo de la puerta, i entonces esenya la pata i diu, ai!! no no tu eres el lobo porque mi madre com hu dient tot, que mi madre tiene a pata blanca i tu la tienes negra, tu eres el lobo, eres el lobo,

     

    -           Vale os enganyare bueno, i se’n tora anar un atre dia.

     

     S’ha mare a comprar i torna anar el lobo i va el lobo a una panaderia i li diu vendeme un quilo de harina i entonces el a[i]xò li diu es que vas ha[s]er un pastel, vale tu vendeme un quilo de harina i callate i sem va, si posa la harina per la cama blanca, tota blanca, i quan s’ha mare sen va entra i fa:

     

    -          Abrir  abrir  com ja sabia que tenia la veu fina,

     

    -          Abrir abrir que soy vuestra madrecita.

     

    I fan entonces els cabritillos:

     

    -          Si ensenyanos la patita por debajo de la puerta i com ell la llevava blanca

     

    -          Diu: ai!! si es nuestra madre, nuestra madre

     

    I entra:

     

    -           Uooo!! que soi el lobo i os voi a comer a todos.

     

    I bum bum bum i uno que era per xiquiquet sa maga darrere de una ca[i]xa d’un rellonge, s’amaga ahí, i ell se’ls menga.

     

    -          Buuu!! i fa aah me parese que me falta uno, solo me he comi[d]o seis i diu ja no puedo mas i sem va.

     

     Sem va al riu i se gita a la sombra i entonces torna la cabra i diu

     

    -          Hijos mios hijos mios i entoncese ix e[i]xe plorant

     

    -          Ai!! madre madrecita que a veni[d]o el lobo i nos anganyao i sa comi[d]o a los seis hermanitos

     

     Entoncese fa sa mare, enseguida enseguida cogeos un cuchillo muy grande  i vamonos vamonos i se’n van corrent la mare i el cabret i se’n van al riu i estava ahí dormint, entonces pilla la cabra i li raja […] i isqueren els cabritillos, ixieren

     

    -          Aaa!! nuestra madre, mama mam!!

     

    -          Entonces el lobo com l’havien rajat [la tal i axo?], el tiraren al riu i se va morir i se quearen els set perquè com e[i]xe no se’l va menjar els va salvar.                              

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es