Els cabritillos
Identificador: | damarisort |
Títol: | Els cabritillos |
Tipus: | Rondalla |
Recol·lector: | Dàmaris Ortiz Maciá |
Informant: | Asunción Alonso Sepulcre |
Edat informant: | 78 anys |
Localitat: | Elx |
Data enregistrament: | 23/ 04/ 2020 |
Extensió: | 1 pàgina |
Text: |
Era una cabra i tenia set cabretes, i s’ha mare pos quan se n’anava a comprar perquè havia un lobo per allí, es fea cuando la mama se va cerrar la puerta no l’abris a nadie que esta el lobo i os puede comer. I se’n va s’ha mare a comprar, quan s’ha mare sen va a comprar va el lobo i traqueja i diu:
- Abrir abrir que soy vuestra madre,
- Els cabritillos, no no, no eres mi madre que mi madre tiene la voz más fina.
I diu que mi madre tiene la voz más fina i dice vale me voy ya os engañare i quan ve s’ha mare que bien bien hemos estado bien, no hemos abierto la puerta i quan s’en torna anar un a[l]tre dia, pos igual, sen va i li diu no obriu que es cabretes, i tot això igual, entonces ve el lobo i diu:
- Abrir abrir que soy vuestra madrecita
I aquell diu:
- Ui!! si es nuestra madre, es nuestra madre, i entonces fa uno ensenyanos la patita por debajo de la puerta, i entonces esenya la pata i diu, ai!! no no tu eres el lobo porque mi madre com hu dient tot, que mi madre tiene a pata blanca i tu la tienes negra, tu eres el lobo, eres el lobo,
- Vale os enganyare bueno, i se’n tora anar un atre dia.
S’ha mare a comprar i torna anar el lobo i va el lobo a una panaderia i li diu vendeme un quilo de harina i entonces el a[i]xò li diu es que vas ha[s]er un pastel, vale tu vendeme un quilo de harina i callate i sem va, si posa la harina per la cama blanca, tota blanca, i quan s’ha mare sen va entra i fa:
- Abrir abrir com ja sabia que tenia la veu fina,
- Abrir abrir que soy vuestra madrecita.
I fan entonces els cabritillos:
- Si ensenyanos la patita por debajo de la puerta i com ell la llevava blanca
- Diu: ai!! si es nuestra madre, nuestra madre
I entra:
- Uooo!! que soi el lobo i os voi a comer a todos.
I bum bum bum i uno que era per xiquiquet sa maga darrere de una ca[i]xa d’un rellonge, s’amaga ahí, i ell se’ls menga.
- Buuu!! i fa aah me parese que me falta uno, solo me he comi[d]o seis i diu ja no puedo mas i sem va.
Sem va al riu i se gita a la sombra i entonces torna la cabra i diu
- Hijos mios hijos mios i entoncese ix e[i]xe plorant
- Ai!! madre madrecita que a veni[d]o el lobo i nos anganyao i sa comi[d]o a los seis hermanitos
Entoncese fa sa mare, enseguida enseguida cogeos un cuchillo muy grande i vamonos vamonos i se’n van corrent la mare i el cabret i se’n van al riu i estava ahí dormint, entonces pilla la cabra i li raja […] i isqueren els cabritillos, ixieren
- Aaa!! nuestra madre, mama mam!!
- Entonces el lobo com l’havien rajat [la tal i axo?], el tiraren al riu i se va morir i se quearen els set perquè com e[i]xe no se’l va menjar els va salvar. |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |