«Massa hi haurà per a tots I»

“ Això diuen que hi havia un home que era viudo que tenia tres fills i tenia la seua caseta en el camp en un terrenyet que ell dedicava a les seues hortalisses i, principalment, a un bancal d'ametllers que tenia. L’home veia que anava fent-se major, que anava fent-se vell i que els fills estaven sense ofici ni benefici. Allí estaven, li ajudaven, però que tampoc es mataven molt a fer feina i ell cada vegada més major i més vell va decidir que anava a jubilar-se, a deixar de treballar els bancals. Va reunir als fills i els va dir que no podia seguir treballant la terra, que si ells volien seguir, que seguiren. I els fills van posar el crit en el cel:

• Uuuh! No, pare! Nosaltres no! Tu ho saps fer i ens manaves, però nosaltres no sabem fer això!

• Mare meua! Ara que serà de nosaltres fins que busquem treball? Haurem d’anar a la ciutat per a buscar treball -digué altre fill.

I el pare, molt preocupat, els diu:

• Va, no vos preocupeu, que massa haurà pa tots. Encara els queda la terra.

Però els fills no volien fer-se càrrec ni de les terres, ni del pare, no eren massa treballadors, la veritat. I en l’excusa de que volien anar-se'n, li van dir al pare que no podien cuidar-lo, que no anaven a quedar-se i que s’anaven a buscar feina. I el pare sempre amb la seua canyeta, que sempre portava una canya on se recolzava per a poder caminar, sobretot, amb el pas dels anys, encara era la canya més llarga i més grossa. 

I, quan els fills definitivament li van dir al pare que sen’anaven a buscar feina, que no volien quedar-se, el pare no parava de dir-los que s’ho pensaren bé, que massa haurà pa tots i ja un dels fills li diu:

• Però pare, massa haurà pa tots? Si no tenim res.

• No vos preocupeu, que Déu provirà

Total, que se’n van anar els fills i el pare es va quedar soles i quan va arribar el moment el pare va morir. Quan ja el tenien preparat dins de la caixa per a soterrar-lo, anaven a tancar la caixa i van pensar en ficar la canya dins, perquè clar, sempre havia estat en el pare.

• Anem a ficar-li la canya al pare dins.

Però la canya no cabia i van dir:

• Res, la partim en dos trossos i la fiquem dins.

I al partir-la, quina va ser la sorpresa? La seua gran sorpresa va ser que estava plena de dobletes d’or, per això, van comprendrer el que deia son pare d’eixa frase que sempre deia de “massa haurà pa tots” era per això, perquè sabia que tenia patrimoni i el tenia dins de la canya. I eixa es la llegenda que jo recorde i que a mi em contava ma mare”.

Reproductor MP3