«Massa hi haurà per a tots II»

“Era un home viudo que tenia tres fills i que eixos tres fills li ajudaven també en el camp, que tenia la seua horta i el seu bancal d’ametllers, però que tampoc els agradava molt el camp als fills. Tenien més el pensament d’anar-se’n i un dia el pare va descobrir la conversa dels fills on dien que volien anar-se’n, que ja s’havien fartat d’estar en el camp i que volien anar-se’n. 

El pare va pensar una cosa i va dir:

• Si se’n van em quede soles i, a més a més, les terres es pedran, es pedrà tot...

I què va fer? Es va pujar dalt a la cambra i una caixa de ferro que tenia tres o quatre monedes, que eren els estalvis de tota la vida, i totes les nits va començar a moure-les, a fer soroll. Mentre que els fills parlaven i parlaven sobre on se n’anirien quan acabaren de sopar, que farien i quins eren els projectes, el pare se’n pujava dalt a la cambra totes les nits a fer soroll. Cada vegada menejava més les monedes per a que pareguera que n’hi haguera moltes moltíssimes. I una nit que el pare va baixar per a gitar-se, li diuen els fills (sobretot el més xicotet):

• Pare, nosaltres se n’anem, que volem anar-mos a treballar fora i vostè se queda aquí soles.

• Però, però… si no teniu que anar. Si ací tenim suficient per als quatre!

• Que no pare, que se n’anem.

• Però tots? Se n’aneu tots?

• Sí, pare. Ací no hi ha res per a nosaltres. Nosaltres ací...

• Però, però home...ja voreu com sí que hi haurà pa tots. Penseu que no, pero sempre haurà massa pa tots.

Total que van seguir un poquet de temps més en el pare però res. El pare totes les nits menejant les monedes i a la fi el més menut diu una nit:

• Jo crec que el pare té un tresor ahí dalt. No vos doneu conte d’eixe soroll de tant de temps quan puja, que es de contar monedes? Jo crec que el pare ha de tindre molts diners, per això quan li vam dir que volíem anar-nos va dir que massa hi haurà pa tots. No penseu, germans, que té dalt un baúl ple de monedes? Jo crec que seria millor que ens quedàrem. El cuidem i, quan muiga, mos repartim el tresor que té el pare dalt.

• Ah! Pos sí, pos sí, pos sí - digueren els germans.

Passaren els dies i el pare totes les nits fent el soroll de les monedes i els fills no se n’anaven. I el pare es pregunta un dia:

• Però no von anàveu a la ciutat a buscar treball? 

I li diu el xicotet:

• No, pare. Hem pensat millor que massa haurà pa tots, que no mon anem i ens quedem en vostè i el cuidarem.

• Ah! Pos molt bé. Moltes gràcies.

El pare, molt content de vore que el seu truquet estava funcionant, que eixe moviment de tres o quatre monedes havia fet creure als seus fills que tenia uns grans estalvis. Havia aconseguit que es quedaren els tres, però ell pensava en que solament li quedara un. 

• Però mira que bé, quina sort.

Total que passa el temps, mor el pare i els va faltar temps als fills per a vore què tenia a la caixeta. Quina va ser la seua sorpresa? Quan van veure que només hi havien quatre monedes i que havien esperat amb avarícia que el pare faltara per a poder heretar eixa gran quantitat de diners que ells escoltaven totes les nits, quan realment soles hi havia quatre monedetes. 

Reproductor MP3