El pollastre de Fernova

Val, lo primer és antendrer que estos contes, són contes senzills, contats per gent senzilla que eren narrats per als xiquets com a distracció quan no n’hi havia ni mòbils ni altres tecnologies. Este que anem a contar es diu “El Pollastre de Fernova”.

Fèlix i Marieta eren un matrimoni que vivien en Fernova i treballa[v]en les terres de la finca de Ibi com a medieros, ja fa molt temps i entonces un dia Fèlix va anar a la casa de Pepica, la germana de Fèlix a dinar asclata-sangs recollits eixe meteix matí per Pepe que era el home de Pepica en el planet de València, pues eren les millors, segons d[e]ien.

Val, quan va regressar a casa, al muntar la costera que n’hi ha antes de la masia, Fèlix va vore un gall de color negre molt viu, les plumes molt, amb molt llum que reflejaen molta llum en la tardor i en una cresta roja ancesa i els ulls molt brillants, molt brillants que el mira[v]en fijament. Entonces Fèlix sabia que era un gall que no era del seu corral. Aunque aixina, va intentar que muntara al galliner, que antiguament estava en el porxi, és a dir, en el últim pis de la masia, es d[e]ien el porxi.

I entonces ell va intentar dient: “Puja amunt, puja amunt collins!” Però el gall el desafiava i no el feia cas. Entonces Fèlix va pillar una vara i tocant-lo i aspentan[t]-lo a vore si li feia cas però res, la vara li va arribar a atravessar al gall i el gall ni es menejava. Va fer varios intentos i res i el animal no pujava. Entonces ell es va asustar al vore que la vara no li feia ni cosquelles i entonces pues se’n va anar a casa en seguida i li d[e]ia, i li va dir a la seua dona Marieta: “Tanca la porta”. Va tancar la porta, va entrar tant que corrent i va tancar i d[e]ia:

-“Marieta, Marieta vine que es conte lo que m’ha passat. Hi ha un pollastre enorme i negre, amb una cresta ancesa en flama i els ulls vermells que li vaig atravessar la vara i ell seguia perseguint[t]-me”

I Marieta li va dir: “Tu estàs borratxo. Com un pollastre corren[t] darrere de tu? A saber que has menjat i què has begut. Tira i llitat” li d[e]ia Marieta. Después, van sentir acte seguit un fort ruido en la porta i uns grits que li d[e]ien en veu forta: “Fèlix, oubri la porta. Obri la porta, Fèlix. Obri la porta”. El matrimoni estava tan asustat que va mirar per la finestra i lo únic que veien era al gall negre, per lo que es van amagar i no antenien d’aon eixien eixes veus.

Entonces Fèlix li va dir: “Marieta, anem a gitar-mos, demà serà un altre dia”. Asustats es van gitar. Ascolta[v]en com arranyaes en la porta i forts colps d’una veu que d[e]ia “Puja Fèlix, Fèlix puja. Puja Fèlix, Fèlix puja.” I es van dormir. En les primeres llum del dia, va anar Tonet, que era un empleat que les ajudava en les tarees del camp. El que va encontrar en la porta marcà, com si estaguera marcada a foc, unes pates d’un gall i el matrimoni en la mirada perduda, mirava la porta i no s’hu podia creure i mai es va recuperar. Entonces, s’ha acabat el conte. Colorín colorat, este conte s’ha acabat. Aspere que vos haja agradat. 

Reproductor MP3