Canpop banner


    La Quarantamaula

    Identificador: oscarflore
    Títol: La Quarantamaula
    Tipus:
    Recol·lector: Óscar Flores Poveda
    Informant: Carla Hernández González
    Edat informant: 23
    Localitat: Elda
    Data enregistrament: 14 - 05 - 2021
    Extensió:
    Text:

     

    La Quarantamaula, no sé si saps, és una llegenda que s’ubica a la localitat de Tibi, que està a uns 20km d’Alacant i allí es troba el pantà més antic d’Europa, que porta en funcionament uns 300 anys.

     

    Ací és un apareix la llegenda de la Quarantamaula i...què era? Què era això? Perquè, ja que m’has demanat contar-te la llegenda, jo ho faré. Bé, la Quarantamaula era una bruixa que adoptava l’aparença d’un gat negre. Que, que que...por. I que la seua ximple vista gelava la sang. Altres deien que tenia forma de caragol, altres fins i tot que era un dimoni pelut, jo que sé...moltes coses que donaven por als xiquets, a les famílies, a tothom que vivia a Tibi.

     

    Com actuava aquesta bruixa, aquest demoni? Vagava pels voltants de la localitat alicantina i s’amagava entre, com s’anomenava això...eh...sí, els canyissarrs, no sé si saps que és, del pantà. Quan se li escoltava caminar, totes les persones que estaven a Tibi en aquel moment s’amagaven dins de les seus cases perquè clar, quin por. Quan escoltaven el soroll de les seues cadenes tancaven les portes, les finestres, tota la casa tancada.

     

    Quan actuava aquesta llegenda? Sabem que donava por, però, perquè? Com aconseguia això? Bé, aquesta bruixa llisca per les nits, per les teulades de les cases, en cerca de xiquets i xiquetes roïns, que tenien un comportament malvat, aleshores per a dur a terme els seus malèfics llançava una pedra contra els cases i així els adults, quan escoltaven el soroll eixien de la casa en busca, en cerca d’alguna cosica del soroll, de quin havia provocat aquell soroll. Aleshores en aquell moment Quarantamaula aprofitava per a entrar i endur-se els petits, que s’havien, como he dit abans, portat malament.

     

    Si algú la sentia, havia d’avisar cridant, clar. Perquè, com tots sabem, en una localitat tothom es coneix aleshores tothom s’ajuda. D’aquesta manera, la població podia tancar-se a les seues cases. A banda del soroll que emet es pot saber que camina a prop per l’olor del seu alé. És tan tòxic, tan fastigós, que les façanes de les cases es deterioren només obria la boca i, a més, o siga, fins i tot, els objectes de ferro s’oxidaven i la mala llerva envaïa carrers, places, tot allò que estava al poble, a la localitat de Tibi.

     

    A més, no està comprovat, però hi ha qui assegura que la seua cau amaga un fabulós tresor fruit del saqueig i el xantatge a què la monstruosa fera sotmet a víctimes i familiars.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es