L'home sense penes

L’home sense penes tracta d’un home que vivia a un poble i a l’home li deien “el Gorrionet”, i aquest home sempre havia passat moltes penes i sempre havia tingut una vida un poc calamitosa. I un dia es va fartar y va dir: “Ja me he cansat, vaig a passejar-me pels pobles amb un cartell que pose «l’home sense penes»”. I aixina ho va fer. Va agafar, es va penjar el seu cartellet y es va anar per tots el pobles amb el cartell mostrant-lo a tots els habitants dels altres pobles. Un dia el rei es va adonar d’aquesta situació i va dir: “Açò no és possible, perquè jo sóc un rei i tinc penes i tinc calamitats i aquest home que és un simple vassall no té ningú problema”. El va fer portar al palau i una volta el tingué davant li va dir: "Com espossible que tu sent un simple vassall no tens penes i jo que sóc un rei tinc tant de problema? Anem a fer una cosa, vaig a posar-te una pena i si no la compleixes et posem una altra o et manarà presó. La primera pena que vaig a fer-te es la de contar molts poals d’aigua té el mar”. Així que el Gorrionet va a agafar els pols d’aigua, se’n va anar al mar i va començar a contar: un poal, dos poals...; fins que es va donar compte que era una tasca impossible i va dir: “Açò no és possible, mai podré acabar de contar molts poals té el mar”. I es va creuar amb un pescador. Aquest pescador li va dir: “Aquesta tasca que estàs portant en compte és impossible. Per què no agafes i li dius al rei que el mar té milions i milions i milions i milions

3

de pols d’aigua? El rei segurament et dirà que això es impossible. Doncs no hauràs més que fer una altra cosa que serà contestar-li que si no s’ho creu que vaja ell i que ho conte”. I aixina ho va fer. Va anar al palau, li va dir això al rei i el rei al vore (veure) que era un poc ingeniós (enginyós) va dir: “Ara et posarem una altra tasca”. Esta nova tasca era la de contar quants tipus de flors havia al regne. El Gorrionet va començar a fer aquesta faena i es va donar compte que era una locura (bogeria) i un dia estant al camp contant i mirant quins tipus de flors havia es va trobar amb un pastoret i el pastoret li va dir: “Per què no fas una cosa? Per què no li lleves un plat de mel i una flor de baladre? Perquè... saps que passa? Que les abelles piquen de totes les flors menos (menys) de la de baladre, que es verinosa”.

De nou el rei va vore (veure) que el Gorrionet tenia molt d’enginy a l’hora de buscar una resposta per a totes les tasques que li manava. I el rei li va dir: “Vaig a posar-te una última tasca, a vore (veure) si eres capaç de fer-la. Li va dir: “Vull que demà adivines (endevines) el plat de dinar que vaig a menjar”. I va agafar, va cridar a la cuina i va dir: “Vull que demà em poseu per a dinar quaranta gorrions”. Van agafar, van caçar els quaranta gorrions, els van posar a la taula, i, quan va arribar al dia següent el Gorrionet, li va dir el rei: “D’acord, tens clara quina és la teua resposta?”. I el Gorrionet pensant que anava a morir perquè no sabia quin plat anava a menjar, va dir: “Pobre Gorrionet, als quaranta”. Referint-se que el Gorrionet anava a morir als quaranta anys que tenia. I el rei que estava una miqueta sord va pensar: quaranta i gorrionets... Però, com ho ha pogut saber? I no tingué mes remei que deixar-lo lliure.

Reproductor MP3