| Text: |
-
GERMÀ: Pos el tio Ba[p]tiste [de] la tia Rosa (...) duia el gel, duia mitja barra o una barra de gel de la fàbrica del senyor Benedicto que estava al carrer la Mar enfront de l’hostal. Al coll en un cabàs d’aspart i sacs (el pobre) sacs que tenia d’aspart enrotllats i la duia al portal. On estava ell al portal que tenia una caseta ell a la planta baixa allí que vivia. El trencava amb un ferro que tenia ell especial pa això a trossets i el venia a pessetes, a dos quinzens, a deu cèntims. I eixa era la vida del tio Ba[p]tiste. Después tam[bé] tenia un joc de birles que el posava allí i ju[g]ava en les birles i... pues fe[i]en com una subhasta, en les que se les quedava i pagava ell i eixos despues, els a[l]tres, la gent que havia ju[g]aven a bones o a roïns i el que tirava ju[g]ava sempre a bones els a[l]tres a roïns (el que fallava). Si... eixia bones, pos el que tirava la birla, els dos tacos que tenia de madera eren sis birles i dos tacos de madera i tenia que quedar en una soles. I quan quedava una soles era tot pa ell i un tant per cent altra volta pa Ba[p]tiste. I si... caien totes o en quedaven dos... eh... totes les que havien reprovat es repartien entre els que havien ... fet l’aposta. Hi havia uno en Altea que li d[e]ien Gasparet, Gasparet de Buigues que eixe era l’artista més gran del món. Eixe... en quedaven dos birles una sobre l’a[l]tra a[i]xina l’altra, tirava el taco en tombava una, l’altra es quedava i (...) les birles estaven quasi juntes una damunt l’altra i no caien! I... Ba[p]tiste també era marxa[d]or dels partits de pilota, tenia uns tacos que ell posava a la ra[t]lla i cantava els quinze, els trenta, q[ua]oranta bau? osiga bau? i joc i li donaven a l’home... Uns dinerets!
-
GERMÀ: Sa mare tam[b]é venia coses allí (això ho ha conegut jo). En tenia com un caixó en un cristall: pomes en sucre, brea, regalíssia, trossets de canya-mel... I venia als xiquets i lo que tre[i]a la dona... I una germana que tenien que anava al peix, ajudava al peix, arreplegava peix que li dien Maria. I Maria també tenia altra germana perquè... crec que li dien Rosa, però eixa era la senyoreta eixa mai a fet faena! Treballaven tots q[u]asi pa ella. I ahi esta l’assumpte del tio Ba[p]tiste. I después... Seguim en lo del germà? En lo de...
-
XOCOLATER: No això no ho sabem.
-
GERMÀ: Lo de la peixquera?
-
XOCOLATER: No això no heu sabíem. Conta- contau lo del germà.
-
GERMÀ: Despues els va passar una desgràcia a la família de Ba[p]tiste, Tenien un germà que era mariner, se’n va anar ell, van anar quatre: uno que li dien el tio (Guaula?), germà de Ba[p]tiste, un fill de la tia Requena molt jovenet i un cèntim?. Se’n van anar en la peixquera ahi enfront els va agarrar una maestralà[da] d’eixes, els va tombar el lleutet i Guaulda? els dia (que era el patró), els dia que s’agarraren a la barca. I Guaula? no sabia nadar! El únic que no sabia nadar! I Guaula? que s’agarraren a la barca que no es despegaren de la barca. I no el van ascoltar, no van poder i es van afuegar els tres. I Guatla? que es va quedar agarrat a la barca en els dits dins de la madera es l’únic que es va salvar. El va trobar un baila-bo[t]? al sandemà! Fija’t tu. Un baila-bot? que passava el va trobar. Van vore un bulto i van tallar-li els mans... perquè... tenia les mans clavat dins la madera, les ungles i els dits casi dins la madera i entre la humitat i lo que degué furgar ell... I per fi uno va dir que va dir: No, no, xe! M’alegre? que estiga viu. Efectivament van poder desapega[r]-li les mans el van dur al baila-bot? i el van dur ahi enfront d’Altea, enfront del carrer San[t] Pere. El (baila-bot) va parar ahi i un bot i tota Altea pues clar esperant ahi perquè creien que els havien rescatat a tots vius o... O alguno mort però que vindrien! I no... La tragedia va vindre que va vindre uno soles! Els demés... Ni els van trobar! Els altres, el germà de Ba[p]tiste, el fill de la tia Requena que crec que era més jove (un xiquet) i el cèntim? eixos van desaparèixer. I el tio Guaula? que no sabia nadar es l’unic que es va salvar i enca[r]a va seguir, que era patró de peixca, va servir manant la barca ahi “La Xota” crec que era la que manava ell i anant al mar. I ahi està ... la tragedia que va pasar... els pobres hòmens...
-
XOCOLATER: Bueno, el tio Ba[p]tisteera un personatge en aquella època en el portal, no? Perque allí s’enjuntaven tots els hòmens allí...
-
GERMÀ: Home, Ba[p]tiste el respe[c]tava to[t] lo món. Ba[p]tiste es que estava...
-
XOCOLATER: Estava coixo tam[b]é no? Estava...
-
GERMÀ: Si! No estava bé i li [a]garraven atacs i es quedava mort! Ehh... Ba[p]tiste el pobre el volia to[t] lo món. I a part del gel tam[b]é fea ascles? p[er]a [a)lli p[er]al senyoret Don Pedro en un fés. Ba[p]tiste feia tota classe de faenes que podia l’home. Ja el dic...
-
XOCOLATER: Molt bé…
|
