Llegenda de la Creu de la Beata

Llegenda

Vaig a contar-vos la llegenda de La Creu de la Beata, encara que aquesta llegenda no és [...] del meu poble, de Guardamar, sinó del poble de Rojals. Existeix a Rojals, prop de la muntanya l’Atalaya, un gran muntó de pedres que formen una creu [...] en el sòl, en terra, val? La tradició ens conta que hem de tirar una pedra en aquesta creu perquè no ens aparega la beata. I qui era aquesta beata? Doncs, a finals del segle XIX, al poble de Rojals hi vivia el senyor Tomàs, que era un home amb diners i amb gran influència política en tota la comarca del Baix Segura. El senyor Tomás estava casat amb la senyora Ramona i tenien una filla que es deia Conchita. Conchita era una noia que estava prou bé, una xica mol[t] guapa, però tenia problemes mentals, a vegades [...] tenia pèrdua de coneiximent i convulsions i el seu únic amic era el seu gos. Un dia va arribar a Rojals una parella fent-se passar per germans, [...] eren Josefa i Pedro, val? Tant Pedro com Josefa des de el principi no van entrar pels ulls a la gent de Rojals, perquè ell era un usurero de molt de cuidao i ella pues tampoc es que se comportara mol[t] bé. Aleshores, ells van comprar la finca que hi havia [...] al costat de la finca del senyor Tomàs. Passa un temps i es mor el senyor Tomàs. A la mor[t] del senyor Tomàs, Pedro [...] es fa càrrec de la finca del senyor Tomàs i de la senyora Ramona, perquè la senyora Ramona agafa depressió. [...] Durant aquest temps pues Pedro [...] fa que [...] Conchita s’enamore d'ell i, al poc temps, fan públic que Pedro es va casar en Conchita, amb la innocent filla de Tomàs i Ramona. Què passa? Que la gent del poble pues to[t]s estan en contra, parlen fins i tot amb el alcalde i el capellà i intenten evitar l’enllaç, però finalment, s’acaben casant. [...] Al poc temps, la senyora Ramona es mor i aleshores comencen, [...] Pedro i Josefa, que es demostra que no són germans sinó que són [...] aman[t]s, comencen a maltra[c]tar a Conchita. Pedro tanca a Conchita en un cuar fos[c], la lliga amb corretges i comencen a pegar-li i [...] a maltratar-la. Una nit, Pedro i Josefa agafen un coloco del quinze, és a dir, s’emborratxen i amb aquest borratxera el que fan es que abusen de Conchita, [...] la despugen i abusen d’ella. [...] Aprofitant que ells se queden dormint, pues Conchita agafa una barra de ferro i e[l]s mata. Després, els arrossegarà cap al camp i intentara soterrar-los amb pedres, però [...] arriba el dia i a Conchita la descobreixen uns pastors que [...] arriben a la finca i la troben, pos a[i]xò, mig nua intentan soterrar amb pedres a aquesta parella. Aleshores, a Conchita la ingresen en un manicomi, però [...] quan passa el temps, mol[t]s anys després, torna al poble i passa casi tot el temps, quasi totes les seues hores resant en l'església i duent a terme obres de caritat. [...] Van alçar una creu on va intentar soterrar a Pedro i a Josefa i li demana [...] a totes les persones que passen per allí que tiren una pedra al chol, en terra, ja que ella no va ser capaç de soterrar en condicions a la parella i té por de que se li apareguen. Quan Conchita mor es soterrada en aques[t] mateix [...] lloc i, aleshores, hui en dia no queda rastre de la creu que va manar alçar Conchita però sí del muntó de pedres en forma de creu. I, per això, tots els rojalers, quan troben aquest montó de pedres pròxim a la muntanya pues depositen una pedra en aques[t] lloc perquè no se les aparega Conchita, és a dir, la beata. Espere que vos haja agradat aquesta llegenda, perquè per a mi, me la van contar fa molts anys i sempre m’ha paregut una mica interessant.

Reproductor MP3