Peret i el cego

Rondalla

Això era i no era un cego de La Vila, que com to[t]s els cegos anava tocant la guitarreta i cantant cançons de porta en porta perquè, per a que, li donaren una almoina. Un dia volia anar a les festes de San[t] Miquel, de la Ermita i va buscar un xiquet per a que l’acompanyara, un xiquet que li dien Peret. Peret era molt sabudet i per això el cego el va triar. Diu; -mira, anirem a la Ermita, i lo que farem és anar al forn i ancarregarem una coca, de florero, i un barralet de vi, mol menjarem, mol beurem i mon tornarem cap a casa-. -Ah, molt bé-. Entonces van anar a la, a les festes de San[t] Miquel de la Ermita i el cego anava de porta en porta cantant i arreplegant la almoina que li donaven. Una de les vega[d]es, el xiquet estava asbalaït i li va dir,- per què no anem ja a per la coca?- diu -asperat una miqueta, asperat una miqueta, que ara en acabar-. Quant... quan[t] van acabar, van anar a per la coca i van decidir anasen baix d’un garrofer a mengasela, però el cego li va dir – mira, la coqueta la veritat és que és molt xicoteta, podr[]íem fer una cosa, anem a gitamos una miqueta, a fer la migjornada i el que tinga un somni millor, se la menja-, -vale pues anem a fevo aixina-. I Peret, que com ja hem dit, era molt sabudet, es va allargar allí baix del garrofer i va vore que el cego va començar a roncar, i va dir, -esta és la meua-, i va agarrar i es va menjar la coca, i es va beure un poquet del vi. Quan[t] es va despertar el cego va dir, -oi quin somni més bo he tengut, ha somiat, que dos àngels se me amportaven al cel, uno de cada braç-, i el xiquet, al vore que li va dir això diu – pos mira, al vore que a vostè se l’anportaven al cel ha dit, com el home este no ha de tornar més, m’alce i em menge la coca-, i el cego va agarrar el garrot i va començar a caçalo, però no va poder en el xiquet.

Reproductor MP3