La roca encantada

Llegenda

Conta la llegenda que les nits de lluna plena la roca encantada s’obri i de dins sorgeix una do- una dama vestida de blanc amb una pamela en cintes de molts colors i els jòvens han d’intentar agarrar una cita abans que ella torne a refugiar-se dins la roca. Si l’agarren de color tendran amor vertader per a tota la vida, i si l’agarren la cita negra tendran pronter veuran la mort. Eixa és la llegenda que conten de la roca encantada. Jo també, mon pare quan érem xicotetes contava que, que de tant en tant una dona eixia en uns cabells vermells i es pentinava allí a la roca i de fet podíem vore per al voltant de la roca uns cabellets vermells que eren, que és una planteta, que jo ara no sé quina planteta és, però que són uns filets vermells i mon pare ens deia que eren els cabells de la dona que eixia de la roca, i si ens atraquem allí a la roca hi han unes empremtes que es poden veure, hi han uns clotets en la roca que és com si foren unes petjades de persona i mon pare d[e]ia “eixes les petjades de, de, de la dona” i es podem veure, es podem veure allí, a la part que mira al riu.

Eixa planteta vermelleta quan jo era xicoteta sí que n’havia molta pel voltant de la roca, però ara ha desaparegut perquè jo quan he anat estes últimes vegades no he vist eixa planteta. Liu vaig preguntar a un biòleg perquè era molt curiós, eixa planteta quina era, però no recorde quin nom em va dir. Eixa és la llegenda que jo he sentit contar de tota meua vida, una dona que es pentinava els cabells vermells allí, però l’a[l]tra, la de la pamela de les cintes de colors és la més freqüent, la més coneguda.

Reproductor MP3