La vinguda de la Mare de Dèu

Llegenda

Este miracle se diu La vinguda de la Mare de Déu i era en els festes del 8 de [setiembre] de 1943, a la xiqueta li dien Finita  i sun pare era Alejo Bonmatí i Josefina González. Esta xiqueta tenia 12 anys i resulta, que estava postrá perquè la pobreta tenia uns dolors molt forts en la cadera. Bueno i entonces sus pares estaven preocupats. Entonces que va passar, que se’n van anar a un especialista i entonces ahí [?] el especialista i tot li van fer totes les proves i que li van dir,  que tenia un tumor blanc en la cadera. 

Sas, entonces que va passar, que el metge li va dir :

-Pos té que estar 8 mesos llità.

La pobreta estava desesperà  com va a estar tindre que estar 8 mesos ahí i damunt  tenia 5 kilos  en lo que es en la cama que li estirava. Que va passar que la xiqueta estava super desesperà  i entonces com  eren les festes se la van llevar a la casa de la senyora Ripoll Salinas, que era una dona molt bono i tenia lo que es la espècie de balcó per aon passava la professó.

Quan va passar la professó, passava dos voltes,  va passar una volto i ella amb tota la devoció que tenia a la virgen de Lorito li va dir:

-Per favor! Sacame estos dolors que son insoportables.

Vale pos la xiqueta res, quan va passar la segona volto, [?] la gent que coneixia a la xiqueta i als familiars  la van posar lo que es la Virgen  cara a ella, van tindre la gràcia de posar-la cara a ella. Entonces aquella com li té eixa devoció a la virgen se va posar a dir-li:

-Per favor! Sacame este dolor!

Que va passar tanta gràcia que va sentir com un escarfeig i una especie de, com se diu, d’electricitat en la cama tan forto que va notar com si la cadera se li posava bé. Bueno va passar la professó, va passar tot i entonces que va dir bueno anemone a casa. Quan se va alçar pa llevala va notar com si la estivaren per darrere, es vitat, le estivaven per darrere i entonces la xiqueta va agarrar i se va alçar. Se va agarrar i se va alçar  i se va donar conte que la cadera se li va igualar. I entonces se va donar conte i va començar a caminar. Sus pares se van quear parats, mira estic arisa, perque me’n recorde quan mu contava mun pare, i entonces va agarrar i va començar a anar anant i van dir asto es un milacre! Entonces se’n va anar amb tota la devoció a l’esglesia i li van donar totes les gràcies, gràcies, perquè sa filla s’havia posat bono.

Reproductor MP3