El nostre senyor robat
| Identificador: | ameliabaut |
| Títol: | El nostre senyor robat |
| Tipus: | Llegenda |
| Recol·lector: | Amelia Bautista Vitoria |
| Informant: | Paula M. Clemente Juan |
| Edat informant: | 22 |
| Localitat: | Onil |
| Data enregistrament: | 13/05/2022 |
| Extensió: | |
| Text: | Doncs bé, vaig a contarte una llegenda que és molt famosa al meu poble i es celebra el dia 28 de novembre, que és el dia del Nostre Senyor Robat, que seria la història. Aquest dia es celebra per un motiu en concret que es que el nostre senyor va ser robat i vaig a contar-te la història de com va ser.
El retorn que hi havia en el moment, en el poble, que corria l'any 1820 i algo, estaven l'església arreglant tot, netejant i va tancar la porta. No obstant això, Nicolàs Bernabeu, que hi havia sigut monaguillo en el poble durant molt anys, tenia clau o no sabem exactament com, va aconseguir entrar i robar aquest preciós viril d'or que teníem al nostre poble. Aquest home era de Tibi i va decidir marxar-se per amagar les peces, separar-les i vendre-les per guanyar uns diners, al ser d’or, pensava que podria fer servir. Tot i que ho va intentar, quan va anar al mercat d’Alacant per vendre les peces, l’home que estava allí es va adonar de que eren peces robades i va decidir cridar a la policia pertinent tant d’Onil com de Tibi. Van arribar i van arrestar a Nicolàs Bernabeu que era l’home que l’havia robat. Tot i que l’havien arrestat, no havien trobar encara les peces del nostre senyor. És per això que tot el poble d’Onil, de Tibi, Castalla i Ibi, van estar buscant les peces durant prou temps fins que Teresa Carbonell, veïna del poble de Tibi, major, es va trobar les peces en la pedrera. Només trobar-les, com és obvi, va avisar als pobles de Tibi, Castalla i Onil, i junt a les autoritats de Tibi, van anar acompanyar al sagrat viril, fins la parròquia d’onil. I des d’ací, es fa una processó, de Tibi a Onil, on celebren que per fi van trobar la nostre senyor, i també es diu que a nicolas bernabeu, el lladre, li van tallar la mà i al ser una mà que havia robat es va mantindre intacta durant molts anys sense desfer-se, descomposar-se, etc. Fins fa uns anys que van decidir en el cementeri tancar per fi eixa m’a y enterrar-la i aquesta és la història que m’agradaria que tot el món coneguera. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |