«[LLEGENDA A LA ERMITA DE LA FONT ROJA EN HONOR A LA VERGE DELS LLIRIS]».

Llegenda

En el estiu de 1600 aproximadamen[t] un grup de relig[i]osos de per la zona de València se’n van anar a la Font Roja a fer un retiro espiritual i van passar allí mo[lt]s dies reflexionan[t], pensan[t] i fent, pues coses que fan els cures, pues resan[t]. Un matí uno d’els relig[i]osos que era el Paporde[?] de la catedral de València se’n van anar a fer una excursió per les sendes que n’hi han a pro[p] de la masía on estaven fent el retiro espiritual. Total que per el camí va trobar un lliri blanc gegant, preciós i se’l va voler amb dur amb ell i pos per això el va arrancar de arrel i tot i la sorpresa que es van dur es que en el bull del lliri de la flor es trobava com si hagueren tallat o hagueren esculpit el rostre d’una dona, d’una verge. Total que se’n van anar corrent a la masía altra volta a ensenyar-li eixe lliri a tota la resta de[ls] seus companys i tot els capellans es van quedar impresionants també i van dir que que aquell era el rostre d’una verge i com havia pregut en el lliri pues que era la verge dels lliris i van dir pues que havia sigut un miracr[l]e que aquelles sendes estaven beneïdes. Total arrel d’açò aquell carrascal es va convertir en un lloc mol[t] emblemàtic i davant o sea desde aquell moment es va construir la ermita de la verge dels lliris que está allí en el carrascal de la Font Roja. A més, la verge del lliris és patrona d’ací d’Alcoy igual que San[t] Jordi i San[t] Maure. I bé mol[t]s anys després actualment tots els setembres perquè clar si hu[o] ferem en estiu com es va realitzar el retiro espiritual es moririem de calor tots els setembres els alcoians i les alcoianes muntem en romeria a la Font Roja i celebrem allí una missa en honor a la verge dels lliris. 

Reproductor MP3