«[Les bruixes i el panader]»

Mira, Irina, jo, quan era xicoteta, l’auela Encarnació mos contava unes historietes i mos dia que, [hi] havia un forn que estava embruixat, que apareixien bruixes. I Entonces la gent del poble no s’hu creia i per la nit, les bruixes anaven al forn i li ajudaven al panader a fer pa. I cada dia, el panader fe[i]a més pa. Entonces hi havia un matrimoni en Cocentaina que no s’hu creia i li diu el home a la dona: “Pues podríem anar a vore si és de veres que eixes bruixes fan tot el pa”. I entonces el home i la dona vaen agarrar un cresol, perquè entonces no hi havia llum, vaen agarrar el cresol i se’n van anar i pel forat de la ferradura, de la serradura, de la cerradura, vaen agarrar i estaven miran[t] i veien que estaven fen pa. El panader diu que estava dormint i elles, les bruixes, feien pa. I una bruixa es gira cap arrere i li diu a l’a[l]tra bruixa “Mira tu, ahí ni ha uno en un cresol, diu està miran[t-]mos com fem el pa. I li diu l’a[l]tra bruixa a d’ella, a l’a[l]tra, mira pues agarres este cresol que tenim ací i li’l penges en la punta del nas. Claro, els dos al sentir que volien penjar-los en la punta del nas, vaen agarrar tanta por que vaen agarrar i se’n vaen anar. I eixa és la historieta que mos contava m’auela.

Reproductor MP3