El miracle de Sant Vicent

Llegenda

Sant Vicent Ferrer, per les acaballes del segle XV, doncs va a anar a una casa i en esa (eixa) casa hi havia una familia, un matrimoni (matrimoni) i l’home de la casa, el senyor de la casa, doncs li va demanar a la seua muller què… li va informar que Sant Vicent Ferrer aniria a dinar ambs ells. Per aquella época supose que era molt conegut el sant, encara no era, i això va ser un esdeveniment molt important en la vida d’aquella família.

Quan van coneix (conèixer) aquet fet, la senyora, doncs, es va quedar molt preocupada perquè Sant Vicent Ferrer visitava cases de famílies molt humils i clar, eixa gent com la majoria dels llars de valencians del antic regne de Valéncia, doncs, eren molt pobres. Vivien de l’agricultura o poc més. Aquesta senyora es va preocupar molt perquè com eren molt pobres no tenien grans menjars i pensaven que un frare dominic doncs, hauria de menjar o estaria acostumat a menjar coses molt suculentes i en aquella casa hi havia molta pobresa i no tenien coses especials per oferir-li. Aleshores, aquesta senyora doncs no va tindre cap altra idea que cuinar al seu mateix fill. El va descuartejar (esquarterar), el va matar i el va cuinar. El va fer com si fora un pollastre i el va servir quan anaren tots a dinar, en el moment de beneir la taula, el sant es sembla que va adonar que això era un ésser humà. Fins i tot, van a arribar a tastar-lo i sembla que era un ésser humà, pensant que era un pollastre o un conill. Per la grandària es van adonar que era un ésser humà, un xiquet, concretamente el seu xiquet.

La meua iaia em deia que tots sorpresos (?) le va preguntar el seu marit:

-Però, per què has cuinat al xiquet ara que ja començava a fer-se gran i podia ajudar-me al camp?

Com que no tenien res especial, la dona, va dir:

-Com que no tinc res especial i res de luxe, doncs, el millor que tinc de la meua casa es el meu fill. No tinc cap altre, cap altra cosa de valor (valor), som pobres i el millor de la nostra casa es el fill xicotet. Aleshores, els va oferir al sant.

Ja explicaa la llegenda o m’explicava la meua iaia què el sant de San Vicent, doncs va recomposar els ossos (ossos) i va fer el miracle de resucitar-lo, de tornar-lo a la vida i el va renyer, els va reprendre, a la dona sobretot, que això no s’havia de fer. El fill no es podia matar i que supose que en la predicació o en alguna cosa d’aquestes, doncs el va renyir, sobretot a la dona que aixó no havia de fer, que amb poc de qualsevol altra cosa podien menjar.

Reproductor MP3