Peret, Marieta i la Freixureta

Pues Peret i Marieta eren dos xiquets que eren orfes de mare perque son pare es va casar en una madrastra que era molt mala amb ells. Les pegava, no les deixava menjar el que volien i els tenia molt controlats i un día les va enviar a la carnisseria a comprar un tros de freixura però els xiquets es van clavar els diners a la butxaca i van trobar uns amiguets per el camí i es van posar a jugar. 

Quan es van donar conter se les havia fet molt tard i van anar correns a la carnisseria per tal de comprar la freixura però quan van arribar allí la carnisseria ja estava tancada i es van posar les dos a plorar.Ai mare ara quan arrivem a casa la madrastra ens pegarà a les dos !

 I Pere li va dir a Marieta

- No et preocupes que si li tornem els diners a la madrastra li podem dir que no hi havia freixura i no passa res. 

I Peret es va tirar la mà a butxaca i es va donar conter de que tenia un forat i se li havien perdut les dines. Entonces Marieta va dir:

-Ara si que lam fet(a) bona perqie si anem a casa sense dines i sense freixura la madrastra ens pegarà una palissa de por. 

I se les va ocurrir una cosa perquè havien sentit en el mercat que havien penjat a un lladre i no l’havien enterrat en el cementeri perque com (que) no s’havia (voigut) confessar, el cura 

no havia vuigut que l’enterraren. ? I se les va ocurrir la idea d’anar i furtar-li la freixura al penjat. 

I van anar correguent al cementeri i Peret amb una navaixeta que tenía xixoteta va obrir el costat del penjat i va traure la freixura. Se’n van anar a casar correguens amb la freixura i la madrastra que estava molt enfadada perquè havien tardat molt en vindre els va castigar sense sopar i es va menjar ella tota la freixura. I al sen demà per la nit van començar a sentir uns colps a la porta i sentien una veu que dia: 

-Marieta que estic a la porteta, dona’m la freixureta o te’n vendràs en mi a la sepultura. 

I les xiquets van començar a tremolar perquè sabien que era el penjat que venia a recuperar la seua freixura i al cap de un momentet van sentir:

-Peret, ja estic en l’escalonet, dona’m la freixura o te’n vendràs a la sepultura. 

I van començar a cridar les dos com a bojos ahí per a que els vingueren a ajudar i en això va muntar la madrastra amb una agranera per a pegar-los una pallissa per estar cridant per la nit i de repent la madrastra es va trobar en el penjat cara a cara i el penjat va saber que era ella la qui tenia la seua freixura i se la va endur a l’infern. 

I a partir d'eixe moment els xiquets i el pare van viure tranquils però ja no van tornar a dir mai més això de: Setze jutges d’un penjat mengen fetge d’un penjat.

Reproductor MP3