Nostre Senyor Robat d

Llegenda

Anem a contar la història del “Nostre Senyor Robat d’Onil”. Esta història acomença en 1824, una nit que un tal Nicolas Bernabeu volia robar l’or de l’isglésia. I com tenia que robar-lo es va quedar amagat en l’iglesia, hasta que tancaren l’iglesia. Quan van tancar l’iglesia, ell va pillar tot l’or, però l’or estava la forma del Nostre Senyor allí, i s’ho va endur tot. Com ixia? No podia ixir per la porta i va pujar a una escaleta que hi ha pa [per a ] pujar al cor, hi havia una finestreta, i per eixa finestreta, va poder ixir, i es va deixar caure a terra, i va pegar a fugir cab a Tibi. Quan va arribar a Tibi, com esta persona tenia també sentiments del nostre senyor, ell no volia robar el nostre senyor, però com estava la forma allí en l’or, pues s’ho va endur tot. Quan va arribar a Tibi, va arribar a un bancal que es dia “la pedrera”, estava tot ple de pedres. I en una muntona de pedres, va traure la forma del nostre senyor i la va amagar en la pedrera aquella. I se’n va anar a Alacant i va vendre l’or. Entonces, en el demà, quan el retor i la gent va arribar a l’iglesia i va vore que no estava, pues van començar:

-        El nostre senyor l’han robat!

-        Han robat al nostre senyor i hi ha que ancontrar-lo.

Entonces, es va donar part i van començar a buscar-lo. Però, el nostre senyor no el trobaven. Però,  d’Alacant van quidrar dient que: Un tal Nicolas Bernabeu havia anat a vendre l’or de la forma de l’iglesia que s’havia robat en Onil. Entonces, este home no va dir on estava la forma, simplemen [t] es van posar a buscar i no l’ha trobaven. Però, un agueleta de Tibi, que li dien, Antònia Carbonell, ixia tots els dies a fer una poqueta de llenya perquè era mol pobreta, arreplegava rametes de llenya pa [per a] poder fer-se el menjar i calfar-se. Eixe dia, el dia vint-i-huit de novembre, va ixir a buscar llenya, i quan estava aplegan [t] a un bancal, que es dia “la pedrera”, va vore una cosa de lluny, va vore una cosa que brillava. Es va arrimar, curiosa, a vore que era lo que brillava. Va llevar unes pedres i va vore que era la forma del nostre senyor, que s’havia robat en Onil. Entonces, esta agueleta va exclamar:

-        L’ha ancontrat!

-        Ha ancontrat al nostre senyor robat!.

Entonces, es va donar part, van avisar a Onil i tot el poble d’Onil va a anar a Tibi a la pedrera a arreplegar el nostre senyor. Van pillar al nostre senyor, la forma, i se’n van tornar cab a  Onil cantan [t] i resan [t]. En Onil es van donar conte que la forma del sol o de lo que fora s’havia agrietat un poquet, però és igual, el van deixar allí conforme estava. I ja quan van arreplegar l’or d’Alacant, i totes les coses, i van pillar a Nicolas. Nicolas el van jusgar [jutjar]. I jo tinc antes, tinc antes, que a part de tancar-lo en la presó, li van tallar la mà dreta, això és lo que jo tinc antes de coses d’antes, claro, supose, jo no puc assegurar que siga aixina, però és lo que es calcula o jo per lo menos he sentit. El miracle en si del Nostre Senyor Robat és perquè eixa forma al ser hòstia, és una hòstia, això quan passa un determinat temps, eixa forma es desfà, es torna polvo. I después de tots estos anys, la forma es manté intacta i en la grieteta que es va fer en eixe moment que la van arreplegar. Estava en una grieteta, i está la grieteta i la forma incorrupta. Entonces, per això , és el miracle del Nostre Senyor Robat, al arreplegar-lo i trobar-se-lo el 28 de novembre de 1824 s’ha seguit celebran [t] eixe dia, el dia del Nostre Senyor Robat.

Reproductor MP3