El gosset que sabia parlar

Això, diu, que era i no era, uns obrers que estaven reparant la iglesia [l’esglèsia] de Callosa, i van vorer [vore] que uns xiquets es van trobar un gosset i li’l van donar al re[c]tor, i el re[c]tor va agarrar [agafar] al gosset. I al cap d’uns dies, el [l‘]obrer va vorer [vore] que el gosset sempre anava en el re[c]tor a tots els puestos [llocs], a tots els puestos [llocs], darrere. I ell volia molt al gosset, i entonses [aleshores] li va dir el [l‘]obrer al re[c]tor, diu:

- Eixe [aquest] gosset és molt guapet eh! 

Diu:

- Sí, sí! És molt guapete, molt sabut. - diu - Només li falta parlar al gosset.

Bé, i se’n va anar, i el [l‘]obrer va començar a pensar, diu “pues [doncs] vaig a enganyar jo a este [aquest], i vaig a di[r]-li que en València n’hi ha una escola que saben ensenyar als gossos a parlar”. I li hu [ho] diu al ret[c]or, diu, diu:

- El gosset po[d]em ansenyar-ho [ensenyar-lo] a parlar. - diu - En València ni [hi] ha una acadèmia que ansenyen [ensenyen] a parlar als gossets, com és tan guapete i tan sabut.

I el re[c]tor:

- Ah, pos [doncs] sí, pos [doncs] sí, perquè este [aquest] gosset me l’estime jo tant, que haurem d’ansenya [ensenyar]-lo a parlar!

I el [l‘]obrer diu [?]:

- Ah, pues [doncs] ara quant [quan] acabem l’obra me l’anduc [enduc] pac [cap] a València, però val molts diners eh! Perquè eixa [aquesta] acadèmia és cara, només n’hi ha una en tota València.

I diu:

- [...] Lo que faja [faça] falta per al gosset, tu demana lo [el] que siga, però el gosset que sàvia [sàpia] parlar.

Vale, quant [quan] acaba l’obra, s’andú [endú] al gosset pac [cap] a València. I quant [quan] arriba allí, el [l‘]obrer diu “Ah, pos [doncs] jo l’amolle i arreando, i vaig demanant-li diners al re[c]tor tots els mesos, i en pau. I pasa un mes, el re[c]tor donava diners; passava [u]n a[l]tre mes… I el re[c]tor li diu:

- I el gosset?

- Uy, el gosset! El gosset ja sap el [l‘]abecedari ja, ja comença ja…

Viní [Ve] un a[l]tre mes:

- I el gosset?

- Uy! El gosset ja comença a parlar ja, poquet a poquet.

I aixina [així] u[n]s quants mesos, i quan va arribar a l’any, el re[c]tor, ja desasperat [desesperat]:

- Però el gosset enca[ra] no parla bé?

I aquell:

- Ay! El gosset ja parla ja, ja parla, ja, ja diu de tot, ja [...]

- Ay, pues [doncs] hauràs de tornar-lo ja!

I aquell diu “Ay, i ara com torne jo al gosset, si el gosset no [e]stà i matros [nosaltres] estem fen[t] faena pa [per a] la iglesia [l’esglèsia], i si no li torne al gosset, mos [ens] quedem sense faena?” Diu “Po [doncs] ala, pos [doncs] ja està, ja sé lo [el] que tinc que di[r]-li al re[c]tor [...]” I [l’obrer li diu] el [al] re[c]tor, diu:

- La se[t]mana que ve el [et] duc el gosset a Callosa, que ja parla ja!

- Ah! Bé, bé.

I quant [quan] arriba a Callosa diu “Ara, a [ja] vorem [veurem] ara al re[c]tor si s’hu [ho] creu o no”. I baixa, i el re[c]tor:

- I el gosset? - diu - 

- El gosset? - diu - El gosset… ara el [et] contaré lo [el] que mos [ens] ha passat an [amb] el gosset. - diu - Venia tot el viatge parlant, tot parlant-mos [-nos] de tot sense parar de parlar, vinga a parlar. I quant [quan] arribem a Altea la Vella, mos [ens] diu el gosset, diu:

- Ay! - diu - No sabeu quan jo era xicotet, que viva en el re[c]tor, i el re[c]tor tenía una amiga que entre se[t]mana tots els dies, venia, tocava la porta i entrava sense fer ruido [soroll] , i es quedava a dormir en el re[c]tor. - diu - I els fins [caps] de se[t]mana, en tenia un[a] a[l]tra que tocava la porta. sense fer ruido [soroll], entrava i es quedava a dormir en el re[c]tor. 

Diu:

- Jo, al sentir això, em va agarrar tanta ràbia, que quan passàvem per damunt del pon[t] de la pipa, el vaig tirar baix!

I el re[c]tor diu, és queda aixina [així] pensant, i diu:

- Bé que has fet, bé! Bé que has fet… eixe [aquell] gosset sabia massa!

Reproductor MP3