Vinguda de la Mare de Déu de Loreto

Llegenda religiosa

Conta la tradició que en l’any 1643 hi havia en el port de Santa Maria, en Cadis, una piadosa senyora que s’anomenava María de Guadalupe. Aquella senyora tenia en el seu poder la imatge de la Virgen de Loreto, de la Mare de Déu de Lor[i]to, que guardava amb molta devoció en sa casa.

Per aquell entonses van haver una sèrie de revoltes morisques que destruïen les imatges religioses. Quan María de Guadalupe va saber que la Mare de Déu de Lor[i]to corria perill de ser destruïda per tots aquells heretges, plorava abraçada ella demanant-li que la il·luminara que fer per poder salvar-la. I en aquell moment se li va aparestre la figura del pastor Alejandro, que li va dir el que devia de fer pa’ salvar a la Mare de Déu, i que era desig de la Mare de Déu, que un poble de l’altra mar, perquè Cadis té el atlàntic, que la mar Mediterrànea la guardare i la veneraren. I li va dir que res, que agarrara la mare de Déu, l’amagara en la seua manteleta i baixara al port i la entregara i allí voria el que devia de fer.

Entonses, Maria de Guadalupe va agarrar a la Mare de Déu i la va baixar corrent al moll mentre la perseguien els heretges aquells, i quan va trobar va buscar a un patró de una barca que estava a punto de sarpar i li va donar la imatge de la Mare de Déu al patró, que aquell patró anava en destí a la vila, la Villajoiosa. I María de Guadalupe li va dir les paraules del pastor Alejandro: “Entregue la Virgen de la madre de Loreto al primer puerto cristiano donde arribe“.

La barca aquella, que segons la tradició seria el Sant Jaume, va tirar rumbo a la vila, que era el port on anava, va atravessar Cap de Pals y quan estava a la altura de Santa Pola, abans de aplegar a l’illa de Tabarca se va destapar un fortíssim temporal que va fer que la barqueta aquella tinguera que refugiar-se en el port que [hi] havia en aquell entonses en Santa Pola.

Una volta que la barca va aplegar a Santa Pola va amainar el temporal, van tornar a eixir un altra volta rumbo a la Vila, va tornar a destapar un fortíssim temporal, van tornar que refugiar-se a Santa Pola, van tornar a eixir i a la tercera volt[o] el temporal estava tan fort tan fort que va a aplegar a tornar-sen a pique.  Un colp de mar va tirar a uno de la tripulació a la mar i va cridar: “Mare de Déu sálvame” i va tornar a muntar la barca. I En aquell moment, uno dels xiquillos que anava a bordo va recordar-li al patró: “patró, no se’n recordo[a] dels paraules de aquella dono[a], que li entregarem a la Mare de Déu en el primer port cristià on arribaren.

I tornaren a entrar a Santa Pola, el patró va convocar als autoritats i van fer entrega de la Mare de déu de Lor[i]to al poble de Santa Pola seguint les indicacions que havia donat María de Guadalupe. I des de aquell moment, la barca ja va poder eixir bé, en la mar tranquil·la, la mar en calma i van plegar hasta la Vila.

I des de aquell entonses la Mare de déu de Lor[i]to està en Santa Pola, i la tenim com a patrona entronitzant el castell.

Reproductor MP3