[El fantasma del melonar del Rogeral]

El fet que anem a contar va passar ací en el poble de Alfafara, i mosatros l’ham titulat com El fantasma del melonar del Rogeral, una partida del terme.

Presumia de tindre el millor melonar i al mateix temps es queixava en alta veu el veí del poble en el bar mentres almorsava, llamant l’atenció de tots aquells que estaven allí. Em roben els melons –d[e]ia-, però això es va [a] acabar, vaig a fer una barraca i esta nit em quede allí pa poder saber qui és el lladre.

Aplega la nit i después de sopar se’n va [a]l cam[p] a guardar el melonar. La una de la nit, les dos, les tres... li entra la son, s’adorm i sen[t] un ruido, es desperta i veu una llum de vela sujetanla per una sabana, un llençol, un llençol blanc en la oscuritat en forma de fantasma. Al mateix temps que oía una veu que d[e]ia: “mañana se acabará el mundo, de los pequeños quedaran algunos, pero de los grandes ninguno”. El fantasma anava avançant asia la barraca repitien: “mañana se acabará el mundo, de los pequeños quedará alguno, de los grandes ninguno”. Va ser tan gran el susto que es va [a]mportar, perquè la partida esta està denfron del cementeri de ací del poble, que se’n va anar corren a casa mort de por a contarseliu a la seua dona, i es va acostar, es va gitar. Entonses els lladres van disfra, disfrasats de fantasmes tranquil·lament li van robar els melons. I al dia siguien el bon home es va alçar i li diu a la seua dona, me’n vaig al camp dels melons que ja estan bons pa collir, a vore que ha passat, a vore que ha passat esta nit. Efectivament, el fantasma havia cumplit en el resso de la nit, sorprenent-lo. “De los pequeños quedaron algunos, pero de los grandes ningunos” (*se’n passa al castellà*) se llevaron todos los melones grandes y solo dejaron los pequeños.

Reproductor MP3