El robatori de Benimassot
Identificador: | hectorcase |
Títol: | El robatori de Benimassot |
Tipus: | Llegenda |
Recol·lector: | Héctor Caselles Ern |
Informant: | Héctor Caselles Ern |
Edat informant: | 22 |
Localitat: | Benidoleig |
Data enregistrament: | 25/03/2023 |
Extensió: | |
Text: |
Aquesta és la història d’un robatori que va tindre lloc a Benimassot, un poblet que està a la comarca del Comtat, i és una història que porten contant i contant molts anys. Va passar per febrer de l’any 1874. Aleshores, aquell matí del 22 de febrer conten que la missa de les sis del matí a l’església de la Santíssima no se sap si Concepció o Purificació, però una d’elles, van arribar uns 34 bandolers de la Marina, tal vegada de l’Alta o la Baixa, o les dues. Anaven comandats per Josep de la Tona, que era pedreguero. Es van plantar a l’església on estava tot el poble i tots cridant van entrar dient que d’ací no s’havia de moure ningú! Van tancar totes les portes de l’església i van anar obligant, d'un en un, a anar a sa casa a què els donaren totes les joies i els diners que tenien. Van anar a pels més rics del poble fins que van arreplegar tot el que van poder i volien. Quan van acabar de tot això, van agafar menjar, com l’embotit i van tornar a l’església. Allí, els van amenaçar en el fet que si avisaven o eixien de l’Església tindrien moltes conseqüències. I van agafar muntant i cap a casa. Se’n van anar tranquil·lament caminant pels pobles sense que ningú els seguirà. Van anar a un barranc per repartir-se tot el que havien agafat. I, després, cada un va agafar un camí per si els pillaren, doncs que no pillaren a la resta. Quan van passar tres hores, el poble ja estava cansat i va pensar que era bona idea eixir de l’Església. Es creu que van tirar cap a la Rectoria, cap a Benimeli per ser exactes. I ahí, seguien repartint-se tot. Això sí, tot a mitges. Després van tirar cap a casa, Pep de la Tona cap a Pedreguer, que els va deixar poc i un d’ells diuen que cap ací, cap a Benidoleig... però, ningú dels que coneixem saben res. Tot això com sempre, els mandamassos els ajudaven de forma indirecta, però bé que després tenien també recompensa. És a dir, els van ajudar a blanquejar totes les riqueses. I per això, ningú mai els va pillar i eren molt freqüents, perquè eren robatoris nets i amb substància. Ací a la Marina i al Comtat. |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |