Caputxeta vermella

Rondalla

En un bosc molt llunya d'ací, vivia una alegre i bonica xiqueta. Allí tots la cridaven Caperutxeta  Roja. Un dia la seua mamà li va cridar i li va dir:

- Caperutxeta, demà vull que vages a visitar a l'àvia perquè està malalta. Porta-li aquesta cistella amb fruites i pastissos.

Al matí següent, Caperutxeta es va alçar molt primerenc, es va posar la seua capa i es va acomiadar de la seua mamà que li va dir:

- Filla, tingues molta cura. No creues el bosc ni parles amb desconeguts.

Però Caperutxeta no va fer cas a la seua mamà. I com creia que no hi havia perills, va decidir creuar el bosc per a arribar més ràpid. Però el que ella no sabia és que amagat darrere dels arbres, es trobava el llop que la seguia i observava. De sobte, el llop la va aconseguir i li va dir:

- Hola Caperutxeta!

- Hola senyor llop!

- A on vas així tan bonica i amb tanta pressa?

- Visitaré a la meua àvia, que està malalta, i a la qual port[e] fruites, pastissos, i una botella de vi dolç.

- I on viu la seua avieta?

- Viu de l'altre costat del bosc. I ara he d'anar-me si no, no arribaré hui. Adeu senyor llop.

El llop va córrer tot el que va poder fins a arribar a la casa de l'àvia. Va trucar a la porta.

- Qui és? Va preguntar l'avieta. El llop, imitant la veu de la xiqueta li va dir:

- Soc jo, Caperutxeta.

L'àvia va obrir la porta i no va tindre temps de reaccionar. El llop va entrar i li la va engolir d'un sol mos. Es va posar la gorreta de dormir de l'àvia i es va ficar en el seu llit per a esperar a Caperutxeta. 

Caperutxeta una bona estona després va arribar a la casa. Va trucar a la porta i una veu li va dir que entrara. Quan Caperutxeta va entrar i es va acostar al llit va notar que l'àvia estava molt canviada. I va preguntar:

- Avieta, avieta, quins ulls tan grans tens! 

I el llop, imitant la veu de l'àvia, va contestar.

- Són per a veure't millor.

- Avieta, quines orelles més grans tens!

- Són per a sentir-te millor.

- Avieta, quin nas més gran tens!

- Són per a fer-te olor millor.

I ja espantada, va continuar preguntant:

- Però avieta, quines dents tans grans tens!

- Són per a menjar-te millor!

El llop saltant sobre Caperutxeta, se la va menjar també d'un mos. El llop, amb el budell totalment ple va acabar dormint en el llit d'àvia. Caperutxeta i la seua avieta van començar a fer crits d'auxili des de dins de la panxa del llop. Els crits que van ser sentits per un llenyataire que passava per allí i es va acostar per a veure el que passava.

Quan va entrar a la casa i va percebre tot el que havia succeït, va obrir la panxa del llop, salvant la vida de Caperutxeta i de l'àvia. Després, va omplir pedres a la panxa del llop i li la va cosir. Quan el llop es va despertar sentia molta set. I es va anar a un pou a beure aigua. Però en acatxar-se el budell li va pesar i el llop va acabar caient dins del pou del qual mai va aconseguir eixir. I així, tots es van poder viure lliures de preocupacions en el bosc. I Caperutxeta va prometre a la seua mamà que mai tornaria a desobeir-la.

Reproductor MP3