"[Sant Vicent Ferrer al Baix Segura i Múrcia]"

Sant Vicent, famós pels assoliments que aconseguia en les seues missions, va ser cridat pel Consell d'Oriola, com feien tants ajuntaments d'aquell temps, perquè predicara a la ciutat, que bona falta feia, que l'ambient era molt pecaminós. Després de diversos dies de predicacions, sermons i penitències, les ànimes dels oriolans i dels hortalers van quedar ben netes, si fem cas a la carta que aquest Consell va enviar al bisbe de Cartagena, que ho era també de la Governació d'Oriola, agraint els serveis prestats pel dominic. En la memòria col·lectiva oriolana queda, a més, una altra frase referida als perills de les riuades catastròfiques: «Aquest llop (el Segura) es menjarà a aqueixa ovella (Oriola)», i un consell per a erigir una creu protectora en «La Muela». Després del seu pas a Oriola, va agafar camí cap a Múrcia. En aquesta visita es va encunyar aquest del 'Espolsa'. El sant, aquell dia, estava cabrejat. Els murcians a penes li havien fet cas en les seues prèdiques. Feia calor ponent i el camí, temps de sequera apocalíptica, estava embolicat en una 'polsaguera'. Passada la ratlla, al costat de les fites de Beniel, encara que hi ha qui diu que va ser en els de La Fita, Sant Vicent va esclatar, fora de si, que era de temperament sanguini, cridant 'Espolsa borriquet!', el qual, ni curt ni peresós, recolzat en les seues potes davantera, 'va espolsar' les posteriors amb tal força que no sols es va llevar la 'pols del camí', si no que va llançar les dues ferradures contra una de les fites, amb tal violència que, encara, diuen, es poden veure els senyals dels impactes ferris en la base d'un dels pinotxos pel costat del llevant. 'D'aquesta terra no vull ni la pols dels espardenyes'. Evidentment l'expressió denota l'amargor del predicador que veia que el seu treball no fructificava del tot. Al eixir per aquells camins plens de pols, és va parar on hi-havia una creu, és va portar el calçat, i ho va colpejar contra el sol, dient: No vull ni la pols del camí de Lorca'. Però fins i tot hi ha una altra versió de l'enuig de Sant Vicent. No va ser el cansament i l'estrés en veure incomplides les seues aspiracions de convertir els pecadors el que li va portar al 'Espolsa'. El que li va impulsar a això va ser l'excessiu preu que volia cobrar-li un ferrer per calçar al ruc. És a dir, a ell, que tenia en el seu cognom i escut una ferradura. Un ferrer establit al costat del lloc fronterer. Es va enfadar l'home, manant al "animalico" que retornara les ferradures.

Reproductor MP3