La llegenda del turó de Santa Llúcia

— Bon dia, estem hui a la localitat d’Ibi, a dia vint-i-set d’abril de dos mil vint-i-tres. I hui estem amb ma mare, Patrícia Moltó, nascuda l’any 1970. Mamà tu saps tu alguna història típica d’Ibi?

— Pues jo [en] recorde dos, una de la Quarantamaula, que més que una llegenda, era una manera de fica[r]-mos por pa que férem cas. I una altra que és la del cerro de Santa Llúcia. Les dos me les contava ma abuela Dolores. I vaig a conta[r]-te la de Santa Llúcia, que és la que més me’n recorde. 

Resulta que, ja fa molts anys, el poble era xicotet, va vindre un home foraste[r], aixina molt calla[d]et, diuen. I va demana[r] que li donaren una vivienda pa pode[r] passar les nits i com fea molt fred, perquè era hivern, esta[r] cobijat. Els del poble li van dir que sí, a raó de què cuidara dels seus animals, i l’home no va posa[r] cap d'inconvenient. Van passa[r] els dies i els mesos i molt bé. I despues va[n] comença[r] a desapareixe[r] animalets dels corrals, però també xiquets de la contornà. I la gent estava súper preocupà perquè no sabien per què era. No sopechaven pa res d’este home. I una nit, uno que es va desvelar, un veí del poble que es va desvelar, va eixir al carre[r] a pegar una volteta i va vore que l’home s'emportava algo dins d’un sac, i entonces va ana[r] darre[re] d’ell. I van aplega[r] a una cova i va vore que allí estaven tots els animals i tots els xiquets i tot. Asusta[t] va escapa[r] a córrer al poble i va avisa[r] als veïns i estos no es van esperar a que es fera de dia i van agarra[r] els seus materials de labrança i van ana[r] a per l’home. Este es va donar compte de què anaven a per ell i va escapa[r] a córre[r] al cerro de Santa Llúcia. I una volta allí el van acorrala[r], i estaven a punt de fe[r]-se en ell, quan va baixa[r] una bola de foc, que resulta que era com un cavall i este home va puja[r] a eixe cavall, aixina convertint-se com un dimoni. I a l’alça[r] el vol el cavall, les marques de les seues pates es van queda[r] marca[d]es en la roca de Santa Llúcia, en una de les roques. I això encara continua allí, i eixa és la llegenda que jo sé.

— I és a dir, encara si muntem a Santa Llúcia, es poden veure aquestes marques?

— Sí, jo recorde una, però diuen que n’hi havien dos. Jo me’n recorde d’una que estava al costat justetet de l’ermita de Santa Llúcia. I si puges es veuen, a més està fotografiat i tot.

— Perfecte, doncs moltes gràcies.

— De res, a tu.

Reproductor MP3