[L

Rondalla

Bueno, pues aquí en el poble, hay tota una -diguem- èpica, que és també un poc de mitologia, un poc de legenda, un poc de tot, respecte de[l]s cantere[r]s. Com la cantereria és una cosa interessant, important, pues han hagut canterers, mol[t]s cantere[r]s al llarg de la història, mile[r]s de cantere[r]s, però han hagut cantere[r]s, a[i]xina, pues molt valents. 

Per exemple, comence per conta[r] una anècdota, que té que vore en la història de la terrisseria; i és que un xiquet, quant estava aprenen[t], ja estava en el últim cicle d’aprenentatge, pues la seua tasca, la seua tarea -diguem la tarea, la cosa que fe[i]a en un dia-, eren cinquanta dotzenes de botijonets a[i]xina xiquetets: cinquanta dotzenes en un dia, i e[l]s tenia que fe[r] en un torn da peu que, bueno, tenia que saca[r]-li la velocitat adequada en el seu peu, tenia que treballa[r] e[l]s botijetes, después tenia que traure-les al sol p[er] a po[d]e[r] pegar-li cinquanta dotzenes de pitos, cinquanta de boques i cinquanta de anses, i e[i]xa era la faena de un xiquet. Después venia la faena de[l]s majo[r]s que a[i]xò ja ho deixem, però que era també èpica, no? 

També era molt important, per exemple, el meu iaio fe[i]a la tarea de jerres da sis arroves; sis arroves, hay que multiplica[r] un[a] arrova per dotze litros i mig -era una gerra a[i]xina-. Fe[i]a dihuit gerres al dia. Quan venia la època d’envernissar, abans no (hi) havia plàstic, era una cultura agrícola i pràcticament tots e[l]s utensilis domèstics eren de fang, pràcticament tots. (Hi) Havia que guarda[r] l’oli, transporta[r] l’auia, cuina[r]: (hi) havia que fe[r] tots els gestos de la vista quotidiana [...] en un objecte de fang i això hay que voreu. Però el abuelo i el tio Vicent, el oncle Vicent fe[i]en díhuit jerres de sis arroves, d’e[l]s que -diguem- estiraven el fang per la força que fe[i]en en els peus p[er] a po[d]e[r] dona[r]-li velocitat al torn i po[d]e[r] moldeja[r], si no li dones velocitat… Ara hui tenim torns elèctrics i claro, això es converteix en algo més, més lleuger. Però abans (hi) havia que tira[r] del torn. 

(Hi) havia un altre cantere[r] també mitològic, n’hay molts, però no po[d]em citar-los a tots, li d[e]ien el tio Pepe Xaleta. Que clar, era cantere[r] i s’havia fet vell, i quan una persona es fe[i]a vella no cobrava res, aleshores tenia que treballa[r]. Tenia que teballa[r] el dijous p[er] a mori[r]-se el divendres, per di[r]-ho d’una forma a[i]xina figura[da], no? Tenia que treballa[r] el dijous, bueno, pues treballe dijous i el divendres ja puc morir-me perquè ningú li donava res, es tenia que guanya[r] la vida, […]. I ell diu que ja, pràcticament, no puia girar el torn i fe[i]a la tarea de botitjes, o de lo que siga, canterelles, o de canterets, lo que siga. Però pràcticament d[e]ien e[l]s antius -la roda casi no girava, perquè no puia, però- havia agarrat l’habilitat de treballar sense fer una gran força[da] perquè no puia fer-la. I e[i]xa és la història que jo el conte, que havia tota una classe de, pues de alfareros que tenien molta habilitat. 

Reproductor MP3